24-M: la filosofia surt al carrer a Manresa.
 |
| by Xavier Valls |
La Declaració de París de la UNESCO en favor
de la filosofia el 1995 en les jornades internacionals d’estudi sobre
“Filosofia i democràcia al món” posà èmfasi en què la filosofia contribueix a
la comprensió i l’orientació del quefer humà, ens possibilita aprendre a pensar
amb independència, estimula l’obertura mental, la responsabilitat civil,
l’enteniment, la tolerància, fomenta la resistència a les diverses formes de
propaganda i dóna eines per exercir la capacitat de judici.
El 2007 la mateixa UNESCO amb paraules de
Moufida Goucha[1] va
testimoniar que si la filosofia és una actitud, una manera de viure, exigent i
rigorosa, és també un ensenyament, una escola, un saber o potser encara més un
conjunt de sabers, tot dins d’un esperit de descoberta i curiositat inherent a
la mateixa filosofia. Si és així és una escola de llibertat.
Les recomanacions de la UNESCO el 2011[2]
encoratgen el desenvolupament de polítiques educatives que atorguin un lloc
clar, definit i autònom a la filosofia en programes d’educació secundària i
superior. Reafirmen la importància de desenvolupar el pensament crític i
proposen reintroduir la filosofia allà on hagi desaparegut dels plans d’estudi
i proposa reforçar-la allà on es ja present.
Quins objectiu podem aconseguir doncs? No són
pas gens trivials, en volem destacar només alguns de rellevants:
·
Pensar per un mateix
·
Aconseguir una ciutadania
reflexiva
·
Ajudar el desenvolupament de la
persona
·
Facilitar la competència
linguïstica a través del diàleg
·
Ajudar a conceptualitzar
El matemàtic, filòsof i premi nobel de
Literatura Bertrand Russell va dir que “la filosofia ha de ser estudiada, no
per les respostes concretes als problemes que planteja, ja que, generalment,
cap resposta precisa no pot ser coneguda com a vertadera, sinó més aviat pel
valor dels mateixos problemes”. Amb aquest paraigua conceptual podem fer
diverses mirades al món on podem concloure que podem entomar la filosofia sota
diversos enfocs integradors entre ells i no pas excloents, com són:
·
La filosofia com a recerca de
coneixement
·
La filosofia com a preocupació
ètica
·
La filosofia com activitat crítica
·
La filosofia com a defensa
personal
El professor Josep M. Terricabras de la
càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona ens diu que “el pensar és
més una exigència que una meta. De fet, és un mai acabar. Com l’enraonar... La
tensió intel·lectual exigeix un examen rigorós de la realitat, examen sempre
conscient dels propis prejudicis, sempre atent als arguments i a les seves
conseqüències ...Tractar filosòficament un problema no és tractar un enigma.
Nosaltres no volem fer més misteriosa la realitat, sinó que la volem fer més
transparent; tampoc no la volem fer simplement més acceptable sinó, si pot ser,
més entenedora ... La filosofia és l’encarregada de desplegar davant nostre els
conceptes que fem servir, examinant-ne supòsits, usos, connexions i
conseqüències.” [3]
Salvador Giner, sociòleg i president de
l’Institut d’Estudis Catalans, afirma que “la visió alliberadora, racional i
necessàriament solidària amb la resta de la humanitat prové del conreu de la
filosofia i del coneixement de la història i de la ètica.”[4]
La filòsofa dels Estats Units Martha Nussbaum,
que ha estat guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de ciències socials el
2012, ens mostra en un instant la paradoxa que el premi mostra enfront el que
la LOMCE pretén, una contradicció flagrant:
"El pensament crític no seria una part gaire important de l'educació per al creixement econòmic, i no ha estat en estats que ha perseguit aquest objectiu de manera contínua ... La llibertat de pensament de l'estudiant és perillosa si el que es vol és un grup de treballadors obedients tècnicament ensinistrats per aplicar els plans d'unes elits que tenen com a objectiu la inversió estrangera i el desenvolupament tecnològic. Per tant, es desincentivarà el pensament crític ... L'educació per al creixement econòmic tendeix a ser així a tot arreu, ja que la cerca de creixement sense límits no porta a una reflexió sensible sobre la distribució o la desigualtat ... Els sistemes educatius de tot el món es van acostant cada cop més al model de creixement sense pensar que són poc indicats per als objectius de la democràcia ... La principal alternativa del model basat en el creixement es coneix amb el nom de paradigma del desenvolupament humà."[5]
Pels docents organtizadors d’aquesta 1a
Jornada de Filosofia a secundària i defensors del desenvolupament humà com el
defineix Nussbaum, la filosofia ha de continuar sent matèria comuna com a
substrat de la democràcia.
Considerant el que hem exposat fins ara i per
molts altres motius que podríem afegir fora de l’entorn del que ens pertoca, no
podem més que expressar el nostre total rebuig a la possible nova llei
d’educació.
La LOMCE, com Irene de Puig[6]
ens suggereix, no és més que la ignorància al poder i el poder de la
ignorància.
No a la LOMCE.
Sí a la Filosofia.
Només desitjar-vos un dia ple de debats,
reflexions, opinions i arguments ben confrontats entre tants i tants estudiants
de 1r de Batxillerat. Una oportunitat que esperem tornar a crear en més
ocasions.
Atreviu-vos a pensar!
Professors de Filosofia de la Catalunya Central, !ª Jornada de Filosofia, 24/05/2013
[1] La filosofia, una escuela de libertad. La enseñanza de la filosofia y
aprendizaje del filosofar. La siuación actual y perspectives de futuro.
http://unesdoc.unesco.org/images/0019/001926/192689S.pdf
[2] El document complet que trobareu a: http://www.grupiref.org/documents/recomanacions-UNESCO.pdf
[4] Entrevista a Salvador Giner a la revista Mètode el 23 de març de 2013 http://metode.cat/Observatori-de-les-Dues-Cultures/Entrevista-a-Salvador-Giner
[5] NUSSBAUM, M. Sense ànim de lucre. Per què la democràcia necessita les
humanitats. Arcàdia pàgs. 35-45
Comentaris