El concepte "ressonància" (Hartmut Rosa).

Imatge trobada amb la cerca visual


Hi ha un brunzit silenciós sota la superfície de la vida moderna: una freqüència implacable d'acceleració que promet eficiència però proporciona una profunda sensació de desconnexió. Optimitzem els nostres horaris, simplifiquem les nostres comunicacions i perseguim la productivitat, només per trobar-nos amb una sensació estranyament buida, com si ens moguéssim pel món sense tocar-lo realment. Ens hem convertit en fantasmes a les nostres pròpies vides, turmentats per la sensació que s'ha perdut alguna cosa essencial. És aquesta crisi omnipresent i tàcita a la qual s'enfronta el sociòleg alemany Hartmut Rosa, oferint no un altre truc de vida, sinó un diagnòstic radical i una cura oblidada: el cultiu de la "ressonància".

Hartmut Rosa ha explorat àmpliament els conceptes d' acceleració social i ressonància en relació amb la vida contemporània. La seva obra examina críticament el ritme accelerat de la modernitat, que segons ell pot conduir a l'alienació i la desconnexió dins de la societat. Rosa sosté que els individus estan cada cop més atrapats en un cicle de velocitat i eficiència, que mina la seva capacitat per a una interacció significativa amb el món que els envolta. Argumenta que habitem una societat de "plataforma" on tant les esferes pública com privada estan profundament entrellaçades amb els marcs digitals i tecnològics. Aquesta naturalesa entrellaçada del material i el digital, juntament amb les interaccions humanes i màquines, subratlla la urgència d'entendre com aquestes dinàmiques influeixen en les nostres experiències i estructures socials.

Rosa postula que el ritme incessant de la vida pot soscavar connexions significatives, ja que els individus queden atrapats en un cicle de velocitat i eficiència que prioritza el control per sobre de la interacció genuïna. Critica les estructures capitalistes contemporànies per fomentar dinàmiques agressives i orientades al creixement que disminueixen el potencial de ressonància, suggerint que aquests sistemes creen un entorn on la resposta mútua entre els individus i el seu entorn s'ofega. A més, Rosa emfatitza la necessitat de reconèixer la imprevisibilitat inherent del món, argumentant que els intents d'imposar un control total poden exacerbar els sentiments de fragilitat i desconnexió. Aquest reconeixement dels límits, afirma, és essencial per cultivar un sentit d'obertura i apreciació pels "regals" i les disrupcions del món, fomentant així una relació més ressonant amb el nostre entorn.

L'obra de Hartmut Rosa introdueix el concepte de "ressonància" com a fonament teòric crític per comprendre les complexitats de la vida moderna. Argumenta que la qualitat de la vida humana no s'ha d'avaluar únicament a través de mètriques de felicitat o riquesa material, sinó a través de la profunditat de la relació amb el món. La ressonància es caracteritza com un estat transitori de significat que sorgeix de les interaccions amb el nostre entorn, més que no pas una condició fixa de benestar.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

El derecho a mentir

Imatge
Se lamentaba Mark Twain : "El embustero ignorante e inhábil no tiene armas para luchar contra el embustero instruido y experto. ¿Cómo puedo yo bajar a la arena y medir mis armas con las de un abogado?" Reconocía el escritor americano que, incluso dispuesto a mentir, su mentira podía resultar inútil frente a mentiras mejor manejadas. La mentira es más perfecta, más mentira. cuanto más parece verdad. ¿Qué puede hacer, pues, el hombre común ante las mentiras de los políticos en campaña electoral? ¿Qué, ante las mentiras de la Prensa, la escrita, la hablada, la audiovisual? ¿Nada? ¿No puede hacer nada? Sí, puede hacer algo: mentir. Y lo hace. Lo viene haciendo desde que era pequeño. Aprendió a mentir a sus padres -que ya sabían mentir a sus hijos-, a los maestros, a los amigos. Y ese aprendizaje le fue muy útil para seguir mintiendo de mayor. Para mentir a su novia, a su mujer, a su amante, a sus hijos, a sus jefes, a los guardias, a los abogados, a los médicos, a los confeso...
Més informació

Què faria Martha Nussbaum davant una plaga de porcs senglars?

Imatge
Què faria Martha Nussbaum davant una plaga de porcs senglars? L’enfocament de les capacitats i la nostra relació amb els animals. Martha Nussbaum es fa la pregunta següent: Poden els animals, igual que els humans, patir injustícies? Es pot dir en altres paraules: els animals, igual que els humans, poden tenir drets? Aquesta qüestió està relacionada amb la capacitat nº 8. Està desenvolupada en el seu llibre Crear Capacitats , en les pàgines 186-192 de l’edició en castellà (Barcelona, editorial Paidós 2012). Segons Nussbaum, l’enfocament de les capacitats és adequat per tractar la qüestió dels mals soferts pels animals a mans dels humans. És, pel que sembla, una situació en la qual existeix un desequilibri clar entre un agressor i una víctima. Abans de respondre a aquesta pregunta caldria saber què són els drets. Tenir un dret no és el mateix que ser ros o parlar anglès. Aquests dos exemples fan referència a fets que podrien ser reals. Tenir dret a la vivenda o dret al treball no són r...
Més informació