Mestre Eckhart, buidament i llibertat.


Mestre Eckhart


Eckhart va parlar d'"Abgescheidenheit": despreniment o desamor. Això no és indiferència freda; és una profunda llibertat interior de les demandes incessants de l'ego, el "jo" que busca constantment validació, reconeixement i seguretat.

Penseu en el monòleg interior que jutja, planifica, es lamenta i anticipa. Aquest és el "jo" en acció, un arquitecte incansable de les nostres preocupacions. Eckhart suggereix que aquest jo actiu i apassionat ens impedeix experimentar la veritable realitat, la presència incondicionada que es troba sota la superfície. És com intentar veure el cel clar a través d'una finestra perpètuament ennuvolada. Per entendre les maneres subtils en què es manifesta aquesta batalla interna, considereu explorar recursos com aquest vídeo sobre la gestió de la xerrameca incessant de la ment , que fa ressò d'algunes de les preocupacions fonamentals d'Eckhart.

Estar ple de coses és estar buit de Déu; estar buit de coses és estar ple de Déu.

— Mestre Eckhart

Aquest "buidament" no és un buit de desesperació, sinó una obertura. És fer espai perquè emergeixi alguna cosa il·limitada. Quan no ens definim constantment pel que tenim, el que fem o el que els altres pensen de nosaltres, comença a establir-se una profunda lleugeresa.

Per a Eckhart, Déu no era una figura distant i jutjadora, sinó el mateix "Fonament" de l'ésser, una realitat immanent dins de cada persona. Va declarar la famosa frase: "L'ull a través del qual veig Déu és el mateix ull a través del qual Déu em veu; el meu ull i l'ull de Déu són un sol ull, un que veu, un que sap, un que amor". Aquesta visió no dualista elimina la separació entre observador i observat, cercador i buscat.

Significa que la pau que anheles, la llibertat de l'ansietat, no és quelcom que s'hagi d'adquirir, sinó quelcom que s'ha de descobrir desfent les capes del teu jo convencional. És un retorn a un estat original i incondicionat, un lloc on la identitat es fon i t'adones que la teva veritable naturalesa és inherentment lliure i interconnectada. Aquest "fons" no és una destinació externa; és el nucli més profund del teu propi ésser, esperant ser reconegut.

Com és aquest camí radical a la pràctica? No es tracta d'escapar del món, sinó de canviar la teva relació amb ell. Es tracta de cultivar una profunda quietud interior que no es vegi pertorbada per les tempestes externes. Significa viure al món, comprometre's amb les seves demandes, però sense deixar-se consumir completament per elles.

La veritable llibertat no comença canviant les teves circumstàncies, sinó renunciant radicalment a la teva necessitat que siguin diferents del que són.

El missatge d'Eckhart suggereix que la llibertat no es troba en èxits externs ni en projectes d'autosuperació interminables, sinó en l'acceptació profunda del moment present, despullat de totes les agendes personals. Quan deixes d'intentar "ser" algú o aconseguir alguna cosa, simplement ets. I en aquest simple ésser, resideix una pau profunda i inquebrantable.

Com podem aplicar aquestes profundes i místiques idees a les nostres vides impulsades pel despertador?

  • Observa el soroll interior: Pren consciència dels comentaris constants de la teva ment sense judicis. Considera els pensaments, les pors i els desitjos com a fenòmens transitoris, no com la teva identitat fonamental.

  • Practica el "desamorament": Fes un pas enrere conscientment de la necessitat d'afirmar sempre "jo" o "meu". Quan sentis apego a un resultat o a una autoimatge en particular, afluixa suaument la teva subjecció.

  • Accepta el desaferrament dels resultats: Fes la teva feina, compleix les teves responsabilitats, però allibera la intensa inversió emocional en resultats específics. Això redueix l'ansietat pel rendiment i t'obre a possibilitats inesperades.

  • Busca la quietud interior: Practica regularment pràctiques que calmin la ment, ja sigui meditació, passejades per la natura o simplement seure en silenci. No es tracta d'escapar de la realitat, sinó de tocar la terra del teu ésser.

Eckhart ens desafia a repensar tota la nostra comprensió del jo, la llibertat i fins i tot la divinitat. Les seves paraules no són un aliment reconfortant per a l'ànima, sinó un ganivet afilat dissenyat per tallar les il·lusions que ens lliguen. Ens demana que siguem prou valents per buidar-nos, per desprendre'ns de les coses que creiem que ens fan ser qui som, per tal que finalment puguem descobrir la llibertat il·limitada i incondicionada que sempre ha estat la nostra veritat més profunda.

Philosopheasy, Mestre Eckhart: Murmuris interiors, ansietat moderna i el camí radical cap a la llibertat, philosopheasy.com 30/09/2025


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

El derecho a mentir

Què faria Martha Nussbaum davant una plaga de porcs senglars?