El pensament madrós i les teories de la conspiració.





La gent és intel·ligent. Ens anomenem Homo sapiens per una raó. La gent és prou intel·ligent per esbrinar com anar a la lluna. Aleshores, per què una petita minoria de persones decideix creure que no hem anat a la lluna, o coses estúpides com que la Terra és plana, que les vacunes no funcionen, que tot allò amb què no estan d'acord (com els resultats de les eleccions) és fals, etc.

Sens dubte, hi ha motivacions polítiques darrere d'aquestes creences falses , però, majoritàriament, la gent creu coses equivocades i estúpides no perquè sigui estúpida sinó perquè és mandrosa. Normalment pensem que la gent és mandrosa en el sentit físic: massa mandrosa per aixecar-se i fer alguna cosa. La gent té capacitats físiques que tria ser massa mandrosa per utilitzar, però també té capacitats mentals que tria ser massa mandrosa per utilitzar. El pensament mandrós és un problema massa comú.

Una de les raons per les quals la gent accepta històries de la conspiració és que cauen en el pensament mandrós. També he escrit recentment sobre el pensament mandrós polític i el desig de tergiversar les coses per adaptar-les a les pròpies preferències . Una de les raons per les quals la gent es nega a acceptar veritats contràries als seus desitjos és el pensament mandrós: és més fàcil negar els fets que haver de pensar en com ajustar el propi pensament per fer front a aquests fets.

Les persones que cauen en la mandra de pensar estan evadint la seva responsabilitat personal. Deixen que altres persones pensin per elles i són massa mandroses per mirar els fets que les envolten. Dedicar l'esforç de pensar a fons en les afirmacions d'una història de conspiració (política o no política) dissiparia la creença en les afirmacions falses d'aquesta història.

És responsabilitat de tothom pensar deliberadament. Un s'ho deu a un mateix i a tothom. El pensament gandul és una temptació, i és fàcil justificar-se'n. De la mateixa manera que és més fàcil destruir que crear, és més fàcil evitar la pròpia responsabilitat i, per dir-ho d'alguna manera, cremar les proves que ens envolten i acceptar creences estúpides i errònies. Quant dels problemes de la societat provenen del pensament gandul?

No tot el pensament mandrós és intolerant, però totes les creences intolerants són pensament mandrós.

Douglas Giles, La gent no és estúpida, son pensados ganduls, Insert Philosophy Here 02/10/2025

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

El derecho a mentir

Imatge
Se lamentaba Mark Twain : "El embustero ignorante e inhábil no tiene armas para luchar contra el embustero instruido y experto. ¿Cómo puedo yo bajar a la arena y medir mis armas con las de un abogado?" Reconocía el escritor americano que, incluso dispuesto a mentir, su mentira podía resultar inútil frente a mentiras mejor manejadas. La mentira es más perfecta, más mentira. cuanto más parece verdad. ¿Qué puede hacer, pues, el hombre común ante las mentiras de los políticos en campaña electoral? ¿Qué, ante las mentiras de la Prensa, la escrita, la hablada, la audiovisual? ¿Nada? ¿No puede hacer nada? Sí, puede hacer algo: mentir. Y lo hace. Lo viene haciendo desde que era pequeño. Aprendió a mentir a sus padres -que ya sabían mentir a sus hijos-, a los maestros, a los amigos. Y ese aprendizaje le fue muy útil para seguir mintiendo de mayor. Para mentir a su novia, a su mujer, a su amante, a sus hijos, a sus jefes, a los guardias, a los abogados, a los médicos, a los confeso...
Més informació

Què faria Martha Nussbaum davant una plaga de porcs senglars?

Imatge
Què faria Martha Nussbaum davant una plaga de porcs senglars? L’enfocament de les capacitats i la nostra relació amb els animals. Martha Nussbaum es fa la pregunta següent: Poden els animals, igual que els humans, patir injustícies? Es pot dir en altres paraules: els animals, igual que els humans, poden tenir drets? Aquesta qüestió està relacionada amb la capacitat nº 8. Està desenvolupada en el seu llibre Crear Capacitats , en les pàgines 186-192 de l’edició en castellà (Barcelona, editorial Paidós 2012). Segons Nussbaum, l’enfocament de les capacitats és adequat per tractar la qüestió dels mals soferts pels animals a mans dels humans. És, pel que sembla, una situació en la qual existeix un desequilibri clar entre un agressor i una víctima. Abans de respondre a aquesta pregunta caldria saber què són els drets. Tenir un dret no és el mateix que ser ros o parlar anglès. Aquests dos exemples fan referència a fets que podrien ser reals. Tenir dret a la vivenda o dret al treball no són r...
Més informació