Anemoia.








La paraula anemoia és relativament recent. Descriu un fenomen que fa referència a un temps o un lloc que hom mai no ha experimentat abans (a diferència de la nostàlgia, basada en el record, en experiències reals del passat). El concepte, creat per John Koenig, un escriptor que s’inventa paraules per descriure emocions complexes que no tenen un nom específic en els idiomes existents, apareix a la seva obra The Dictionary of Obscure Sorrows.

Els partits tradicionals continuen apel·lant a la nostàlgia: a les grans conquestes socials, a les lluites guanyades, a les utopies perdudes… Però la generació Z no hi va ser. Aquesta narrativa no forma part de les seves vides. Els resulta aliena, fins i tot impostada. En canvi, els nous populismes, especialment els d’extrema dreta, fan servir hàbilment l’anemoia: prometen un ordre anterior al desordre, una identitat sense fissures, una estabilitat emocional davant del caos. I ho fan amb un llenguatge visual, emocional i directe. Sense un programa real i objectiu, però amb un relat poderós que connecta i atrau.

En aquest context, la política (la comunicació política) falla quan no entén que el vincle emocional amb el futur està trencat. L’esquerra parla de justícia, però no connecta, no apel·la, no sona realista… La dreta radical ofereix pertinença, estètica i propòsit.

Els algoritmes amplifiquen el que encaixa en aquestes emocions sense arrels. D’aquesta manera, molts joves —sobretot homes— no voten per convicció, sinó per evasió. No busquen un model real, sinó un relat que els salvi del buit. La nostàlgia autoritària dels nois espanyols per Franco o la dels alemanys que s’emporten de Mallorca la samarreta 44 no és res més que una forma d’anemoia política: un passat nacional idealitzat que mai no van viure, però que se’ls presenta com a refugi davant la incertesa del present.

La pregunta ja no és com en recuperem el vot, sinó com reconstruïm un vincle emocional amb el futur. Potser la resposta és ressignificar l’anemoia: utilitzar-la no per tornar enrere, sinó per imaginar el que mai va ser, però encara pot ser. La política necessita tornar a emocionar… no des del record, sinó des de la invenció col·lectiva del futur.

Antoni Gutiérrez-Rubí, La nostalgia autoritaria atrapa els joves, Barcelona Metrópolis nº 136, Octubre 2025

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

El derecho a mentir

Imatge
Se lamentaba Mark Twain : "El embustero ignorante e inhábil no tiene armas para luchar contra el embustero instruido y experto. ¿Cómo puedo yo bajar a la arena y medir mis armas con las de un abogado?" Reconocía el escritor americano que, incluso dispuesto a mentir, su mentira podía resultar inútil frente a mentiras mejor manejadas. La mentira es más perfecta, más mentira. cuanto más parece verdad. ¿Qué puede hacer, pues, el hombre común ante las mentiras de los políticos en campaña electoral? ¿Qué, ante las mentiras de la Prensa, la escrita, la hablada, la audiovisual? ¿Nada? ¿No puede hacer nada? Sí, puede hacer algo: mentir. Y lo hace. Lo viene haciendo desde que era pequeño. Aprendió a mentir a sus padres -que ya sabían mentir a sus hijos-, a los maestros, a los amigos. Y ese aprendizaje le fue muy útil para seguir mintiendo de mayor. Para mentir a su novia, a su mujer, a su amante, a sus hijos, a sus jefes, a los guardias, a los abogados, a los médicos, a los confeso...
Més informació

Què faria Martha Nussbaum davant una plaga de porcs senglars?

Imatge
Què faria Martha Nussbaum davant una plaga de porcs senglars? L’enfocament de les capacitats i la nostra relació amb els animals. Martha Nussbaum es fa la pregunta següent: Poden els animals, igual que els humans, patir injustícies? Es pot dir en altres paraules: els animals, igual que els humans, poden tenir drets? Aquesta qüestió està relacionada amb la capacitat nº 8. Està desenvolupada en el seu llibre Crear Capacitats , en les pàgines 186-192 de l’edició en castellà (Barcelona, editorial Paidós 2012). Segons Nussbaum, l’enfocament de les capacitats és adequat per tractar la qüestió dels mals soferts pels animals a mans dels humans. És, pel que sembla, una situació en la qual existeix un desequilibri clar entre un agressor i una víctima. Abans de respondre a aquesta pregunta caldria saber què són els drets. Tenir un dret no és el mateix que ser ros o parlar anglès. Aquests dos exemples fan referència a fets que podrien ser reals. Tenir dret a la vivenda o dret al treball no són r...
Més informació