dilluns, 30 de maig de 2016

La gènesi del racisme segons la psicoanàlisi.

La pulsió agressiva mai no es pot eliminar. L´agressivitat espontània acostuma a exercitar-se sobre aquells que tens al costat, la qual cosa és un perill per a l´estabilitat dels col.lectius. Una forma de contrarestar-la és orientar-la contra una mena d´enemic interior (minories, immigrants, marginats, drogaaddictes ...) El que és paradoxal és que allò que en un principi pot ser un perill per a la cultura, ben canalitzat pot esdevenir un element important del seu enfortiment (no hi ha res que uneixi més que l´odi). L´acció agressiva sobre els grups o individus més dèbils genera una més gran cohesió social, és a dir, enforteix els llaços de solidaritat entre els membres del col.lectiu, consolida la identitat del grup, afavoreix l´aparició de l´anomenat narcisisme de les petites diferències (consciència nacional, patriotisme, xovinisme, il.lusió de la superioritat moral i cultural sobre altres grups)