dijous, 26 de maig de 2016

Caràcter evolutiu de la personalitat humana, segons Freud.



Freud estava convençut del caràcter evolutiu i històric de la personalitat humana. Distingirà tres períodes: infantesa, latència i maduresa, però centrarà els seus estudis en el primer període on creu que tenen lloc experiències crucials que repercutiran en la configuració de la personalitat adulta. El període infantil (0 fins a 6 anys) està dividit en tres etapes. Cada etapa està definida pel protagonisme que una diferent part del cos de l´infant adquireix. En aquestes parts corporals es concentra l´energia eròtica o libido, on l´infant experimenta plaer. Són les anomenades zones erògenes. El que succeeix a cada etapa queda descrit en el quadre de la pàgina següent (vegeu http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2016/05/etapes-de-levolucio-de-la-personalitat.html)

Tal vegada. l´experiència trasncendental del període infantil és l´anomenat complex d´Edip. Aquest complex, si bé es manifesta de manera diferent en el mascle i la femella, té unes conseqüències similars: dóna pas a un nou període, el de latència, caracteritzat per la reducció al mínim de les activitats relacionades amb la sexualitat genital. La reaparició d´aquesta conducta no tindrà lloc fins a la pubertat (al voltant del 12 anys), on comença un nou període: la maduresa sexual.

Freud pensava que la quasi desaparició de la intensa activitat sexual desenvolupada per l´infant (amnèsia sexual) estava causada per una experiència molt traumàtica.

L´infant mascle amb la seva efusivitat demostra que desitja sexualment la mare. Aquesta conducta només és tolerada socialment fins a una determinada edat (6 anys), quan comença a ser censurada pels pares. Aquesta censura moral és interioritzada pel nen com una amenaça real del pare. El pare simbolitza l´autoritat i la força, i el que és pitjor, la rivalitat: tots dos desitgen la mare. L´amenaça es concreta en la sentència: si desitges la teva mare et castraré! La por a perdre els genitals, la zona erògena dominant en aquesta fase, el fa reprimir les seves pulsions. La prohibició de l´incest és la primera norma moral que interioritza en un nou nivell de la seva ment: el Super-jo.

La versió femenina d´aquest complex s´anomena complex d´Electra. Aquest complex es manifesta en la nena en dos comportaments: enveja fàl.lica i odi a la mare. En l´etapa fàl.lica, la nena com el nen busca el plaer mitjançant l´excitació manual dels genitals (clítoris), però se n´adona que sovint no aconsegueix prou satisfacció.Aquesta frustració la conduirà primer a autoculpabilitzar-se de disposar d´un penis tan poc desenvolupat i posteriorment culpabilitzarà la mare d´haver-la parit tan poc dotada.

L´amor al pare substituirà l´amor a la mare. La gelosia que li produeix la rivalitat de la mare, accentuarà l´odi que sent per ella. En els seus jocs intenta substituir la mare. L´atracció envers el pare té com a objectiu apoderar-se del seu penis, en un primer moment, i en un segon moment, el desig que el pare li regali un fill. Segons Freud, els casos en què hi hagi dones que busquin marit d´acord amb les característiques paternes demostra que no han superat el complexe.

Manel Villar