La filosofia i la construcció d'una bona vida.

La Pedrera encara la tercera xerrada del seu cicle de converses. Després de les sessions amb l’escriptor neerlandès Cees Nooteboom i el sociòleg francès Gilles Lipstoveski, aquesta setmana la convidada ha estat Ágnes Heller, filòsofa. Si Nooteboom va cridar l’atenció a un públic adult i de la xerrada de Lipostevski sorprenia la quantitat de joves que hi havia, Ágnes Heller torna a despertar la curiositat d’un públic dels cinquanta anys en amunt.

Marina Garcés és l’encarregada de presentar-nos Ágnes Heller. Les dues són filòsofes i la veterana té 85 anys. En un article publicat a Núvol, Jordi Graupera la retratava així. “La professora Heller també fa menys de metre i mig [...] Malgrat el seu passat, les seves mans no són de proletària, són de remenar llibres: joves, de pell tersa i amb petites marques al tou dels dits, sota l’ombra de les ungles: minúsculs talls que fan les pàgines dels llibres quan són nous i es passen ràpid. Té els ulls d’avellana, enfonsats i severs, i la boca ample, amb una dentadura adolescent que la fa humana. Es mou i parla ràpidament, amb l’agilitat d’una cuca”. Us la podeu imaginar així. Tan petita i tan sàvia. Els seus ulls, sí, d’avellana, sí, enfonsats i severs, són tan prims que des de lluny sembla que els tingui aclucats. Com si estigués pensant tota l’estona. I, de fet, no deixa mai la seva actitud reflexiva de banda.

És per això, per aquest no parar de donar voltes a les coses, que Garcés insisteix que tenim al davant una vida filosòfica. “Ágnes Heller ha necessitat pensar tot allò que escriu, per això no ha parat d’escriure”. A mesura que ha anat avançant per la vida, ha anat reformulant les seves idees. El comunisme, el marxisme, la socialdemocràcia, el liberalisme. En definitiva, no parar mai de qüestionar-s’ho tot. “És una filòsofa del seu temps”, recalca Marina Garcés, “Que també és el nostre”. I és que Ágnes Heller va néixer a Hongria i va viure la Segona Guerra Mundial, on va veure morir el seu pare; i on va partir de la influència de Lukács, el seu company, va endinsar-se dins del món de la filosofia. Amb els anys madura ella i madura la seva obra, gràcies a un pensament dinàmic que s’adapta als nous temps.

Marina Garcés explica que ens trobem davant el que sembla una dictadura de la utilitat. Tot és útil o inútil. I la filosofia, què és? Ágnes Heller no ho dubta: és una necessitat. “No és necessària per viure, no és com menjar, com tenir un lloc per arrecerar-se; però sí que és necessària per tenir una bona vida”. No és útil en un sentit quotidià. Heller, que parla en anglès tot i que la pronunciació de vegades delata els seus orígens no anglosaxons, deixa anar un riu de preguntes de cop, quasi sense respirar, una darrere l’altra: qui sóc i què faig aquí i per què em relaciono i per què treballo i per què existeixo i… Exemples de coses que la majoria de la gent ha pensat algun cop.

Però abans de qüestionar-nos tot això, per quin camí hem passat? “Naixem amb la necessitat de la filosofia però ho oblidem”, afirma la pensadora abans de tornar a agafar embranzida i deixar córrer un altre cop un riu de preguntes, aquest cop extretes de la ment d’un nen petit: què és això i això i això i per què hi ha dia i hi ha nit i per què m’estimo als meus pares i… Desaprenem la filosofia, constata Heller, quan ens cansem de respondre les seves preguntes i no els donem resposta. Però al créixer i tornar a descobrir aquests milions de dubtes i ara sí, tenir la capacitat per entendre les explicacions que tenen, tornem a ser nens: recuperem la filosofia.

I és que per filosofar no cal ser un pensador professional, diu Ágnes Heller. Moltes persones tenen la reflexió com a eix de la seva vida, i moltes coneixen la tradició del seu pensament. I et guanyis la vida ensenyant filosofia o no, si et qüestiones les normes comunes que pressuposem bones ja estàs aplicant la perillositat de la filosofia, segons la professora Heller. Però per això cal debatre, parlar, escoltar. Perquè només així apareixen els intel·lectuals: quan algú para prou l’orella i debat i gaudeix prou d’una conversa, i té valor suficient per dir no a una persona amb qui sempre ha estat d’acord. Aquesta és la definició que la pensadora de 85 anys fa d’un intel·lectual. I així és ella.

Ágnes Heller conversa amb Marina Garcés a La Pedrera | Foto Fundació Catalunya-La Pedrera

La societat moderna està insatisfeta, diu Marina Garcés. Parla de diferents tipus de necessitat, que Heller desenvolupa després d’escoltar la traducció de les paraules de Garcés. “Fins i tot algunes necessitats de la naturalesa són socials”, diu Heller. “Quan tenim la necessitat de menjar no només volem omplir-nos la panxa, també volem menjar bé, bo. Quan tenim necessitats sexuals també en tenim d’eròtiques, i aquestes últimes no provenen de la naturalesa sinó que ens les determina la societat en què vivim”. Alguns pensadors creuen que les necessitats apareixen a mesura que es creen coses que es van fent imprescindibles per nosaltres, com ara els telèfons mòbils. Altres pensadors distingeixen entre necessitats falses o vertaderes. Per exemple, són els que defensen que tenir dos parells de sabates és una necessitat falsa. Heller admet que la Societat de Consum introdueix necessitats, però creu que no es poden dividir. “És una decisió individual decidir si alguna cosa és prescindible o no”. No podem decidir pels altres ni tampoc arribar a satisfer totes les nostres necessitats. Però hem de reconèixer que existeixen, deixa clar la pensadora.

I com ho fem per decidir què és el més important per nosaltres? “En l’economia de necessitats un prioritza”. Cadascú tria el que creu més necessari. Marina Garcés argumenta que en el canvi de discurs políticoeconòmic que hi ha hagut últimament, es diu que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Encara haurem de prioritzar més, segons la teoria de Heller. I no només a nivell individual, també a nivell col·lectiu. L’estat ha de distribuir i organitzar els recursos. La vella filòsofa posa l’exemple d’un nen que vol xocolata i no n’hi podem donar. Segons ella, no podem fer-lo creure que no necessita la xocolata, sinó que li hem de fer veure que no podem cobrir-li la necessitat de xocolata.

Quan Marina Garcés pregunta a Heller què pensa sobre Europa, la filòsofa no intenta dissimular el que pensa: “No m’agraden les relacions de capital però no s’ha inventat res millor”. Segons la seva interpretació, la història d’Europa mostra que si no hi ha mercat, hi ha armaments en massa o fam col·lectiva. I si això s’evita amb les relacions de capital, endavant. “No tinc confiança absoluta en Europa, però tan de bo m’equivoqués”. El problema dels països europeus -segueix- és que cada cop que es passa per un moment baix apareixen dictadures a l’horitzó. No lluitem contra les radicalitats, al contrari. En temps de crisi els grups extremistes creixen. I això -diu- en els països anglosaxons han aconseguit que no passi.

Però Ágnes Heller, tot i no tenir confiança absoluta en la fórmula europea, hi seguirà donant voltes. En aquest i en centenars d’altres temes. Com es fa per no defallir en l’aposta pel pensament?, li pregunta Marina Garcés. Heller respon: “Els filòsofs no podem viure sense filosofar. Com que estàs enamorat, ets filòsof. Com que està enamorada, és filòsofa”.

Clàudia Rius, Ágnes Heller: "Naixem amb la necessitat de la filosofia però ho oblidem", Núvol. Punt de Llibre, 10/11/2014