L´onada xenòfoba i el camí cap a la barbàrie.

Al recent estudi de Joan Elias Immigració i mercat laboral: abans i després de la recessió es feia el retrat estadístic d'aquests immigrants que han cobrat notorietat després de les eleccions passades. (...)  Entre les dades que es recullen: els immigrants, de mitjana, cobren menys pensions que els espanyols; gasten en el sistema públic de sanitat menys del que els correspondria per pes demogràfic i pateixen prop del doble d'atur que els locals (30% davant del 18%). Una diferència rècord de tota la UE, només superada per Estònia. Segons l'informe, el 50% del superàvit de les finances públiques dels últims anys es correspon amb impostos i contribucions a la Seguretat Social aportats per immigrants, mentre que menys de l'1% dels perceptors de prestacions van a estrangers. El seu salari mitjà se situa en la meitat (sí) del d'un espanyol. Una dada més: el 60% de les afiliacions d'immigrants a la Seguretat Social el 2009 van ser en l'apartat de treballadores domèstiques, un fet que cal vincular a l'increment de la taxa d'ocupació de les dones d'aquí. La presentació de l'estudi d'Elias s'acompanyava d'una frase rotunda: «Els immigrants establerts en territori espanyol aporten a l'Estat del benestar més del que en reben».

¿Frenaran estudis com el d'Elias l'onada xenòfoba que s'introdueix a poc a poc als ajuntaments? Sense por d'equivocar-nos ja podem avançar que no. Els cants de sirena de les solucions simples a problemes complexos són la recepta comuna dels temps de crisi. Són temps en què toca allunyar-nos dels estudis científics per entrar de ple en el món de la irracionalitat. Un fet que ja han pogut comprovar en carn pròpia els alcaldes que han gosat enfrontar-se a la percepció social de la immigració sense avivar el recurs a la por i l'enfrontament. Així, el vot xenòfob dels últims resultats electorals, per escàs que encara sigui, no és més que l'antesala del que pot venir. Causa sorpresa pensar que algun ajuntament podrà combatre la diferència demogràfica que separa el Magrib, l'Àsia i Llatinoamèrica d'Europa, o el diferencial d'esperança que propulsa la seva població juvenil, amb receptes que vagin molt més enllà del fora d'aquí.

Tzvetan Todorov, en un dels seus últims assajos, delimitava la línia de demarcació que separa la civilització de la barbàrie. Per l'autor, la civilització no és més que una categoria moral que separa el món de la raó, la cultura i el respecte a l'altre del discurs basat en el greuge i la ràbia.

David Murillo, Els altres emigrants, El Periódico de Catalunya, 06/06/2011
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/els-altres-emigrants-1032959