deshumanització


Jorge Luis Borges, en el relat Deutsches Requiem, parla d'un oficial nazi, Otto Dietrich zur Linde, que serà executat a la matinada següent. Durant la vigília, repassa la seva vida i no pot més que sentir-se orgullós d'ella. Va apostar pel nou home hitlerià i en això va posar tot el seu esforç. "El nazisme, intrínsecament, és un fet moral, un alliberar-se del vell home, que està viciat, per vestir-se de nou", declara a manera de principi filosòfic. Només descobreix una taca en el seu immaculat expedient, taca que no va passar de ser una temptació a la que afortunadament va saber resistir-se.Va ser una nit quan va comparèixer davant ell un ancià, poeta per més senyes, que respirava bondat pels quatre costats. Es deia David Jerusalem. "Vaig ser sever amb ell", confessa, "no vaig permetre que m'estovés ni la compassió ni la seva glòria". Està evocant el moment de debilitat, quan va tenir la temptació de perdonar-li la vida. Aquesta va ser la temptació que va superar bravament ordenant la seva destrucció. "Ignoro", es diu en aquest moment solemne, "si Jerusalem va comprendre que si jo el vaig destruir, va ser per destruir la meva pietat. Davant els meus ulls, no era un home, ni tan sols un jueu, s'havia transformat en el símbol d'una detestada zona de la meva ànima. Jo vaig agonitzar amb ell, jo vaig morir amb ell, jo d'alguna manera m'he perdut amb ell, per això, vaig ser implacable ".

Havia de matar la compassió que començava a renéixer en ell. No es mata impunement. El crim deshumanitza el criminal. Els nazis ho sabien bé, per això sotmetien els seus cadells a una "cura d'in-humanitat" per tal de despullar-los de tot rastre d'humanitat i de fer-los aptes per a les tasques genocides que s'esperava d'ells. Quan Hitler exposa el programa educatiu que ha de recórrer el "home nou" del nazisme, no té empatx a desvelar el preu que hauran de pagar: "Aquests", diu, "no tornaran a ser lliures per a la resta de les seves vides". El crim insensibilitza una part de la humanitat del botxí i d'aquells que ho animen o es mostren indiferents.

Reyes Mate, Luces en la ciudad democrática. Guía del buen ciudadano, Pearson. Alhoambra, Madrid 2007

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"