 |
| Luc Ferry |
El que pot despertar respecte a l´animal el sentiment d´una obligació, més enllà fins i tot de la compassió i de la pietat que resulten de la simple simpatia, és el caràcter no mecànic del que és viu que l´animal encarna (...) Tot i que impulsat pel codi de l´instint, i no per la llibertat, és, en la naturalesa, l´únic que sembla capaç d´actuar en funció d´una representació dels fins, per tant de forma inconscient i intencional. I en aquest aspecte s´allunya del regne de la mecànica i s´apropa, per analogia, al de la llibertat. No és un simple autòmat, i el seu patiment, davant el que podem i fins i tot hem de no romandre indiferents, és un dels seus signes més visibles entre molts altres que caldria esmentar, com l´abnegació, l´afecte o la intel·ligència que de vegades manifesta. Resumint, succeeix com si la naturalesa, en l´animal, tendís en determinades circumstàncies a fer-se humana, com si per si sola coincidís amb unes idees a les que concedim un valor quan es manifesten en els éssers humans. (pàg. 206)
... els fins ètics, polítics o jurídics mai no es troben en la naturalesa, que només entén de finalitats extramorals. Així doncs, cal ser justos amb el sentiment que la naturalesa no manca de valor, que tenim algunes obligacions amb ella, que, així no obstant, no és subjecte de dret. Igualment, en aquesta via es podria tractar de definir el que en la naturalesa en si mateixa ha de ser respectat i el que, pel contrari, ha de ser canviat en nom d´un intervencionisme ben entès. (pàg. 207)
Luc Ferry, El nuevo orden ecológico, Tusquets Editores, Barna 1994
Comentaris