Solucions naturals, solucions culturals.

La selecció natural innova filtrant idees naturals que emergeixen a l'atzar, la selecció cultural innova afavorint idees creades per la ment humana. La primera necessita poc temps per descartar el que és dolent, però milions d'anys per acumular alguna cosa que sigui bona. La selecció natural reté els èxits i deixa els fracassos a la cuneta de la història. La selecció cultural, en canvi, innova ràpidament, però acumula errors torbadors. L'ésser humà sempre s'ha inspirat en la naturalesa per fixar els seus objectius (volar com un ocell, submergir-se com un peix, il·luminar o escalfar com el sol…), però no tant per imitar-ne les solucions (els avions no mouen les ales, els bussejadors no respiren amb brànquies, encara no controlem la fusió termonuclear…). És a dir, en la tradició d'innovar, una nova idea natural es produeix per col·lisió d'idees prèvies igualment naturals i una nova idea cultural apareix per combinació d'idees prèvies igualment culturals, però els dos mons no s'havien creuat entre si… ¡fins ara!

La ciència, que ha aconseguit recentment el domini atòmic de la matèria, ja és capaç de remoure el fons del bagul dels tresors naturals a la recerca de les solucions novíssimes que requereix el nostre complex còctel de crisis actuals: crisi energètica, econòmica, ambiental i climàtica, de recursos naturals, de vocacions científiques… La cultura es defineix com el coneixement transmès per via no genètica, i per primera vegada en la història els dos mons, el de les idees genètiques i el de les idees de la ment, han entrat en col·lisió frontal. Citem-ne només tres exemples.

Ens hem habituat a veure navegar els vaixells davant d'una immensa estela d'espuma blanca. Però no deixa de ser la representació mateixa d'una ineficàcia flagrant, ja que es tracta d'una enorme quantitat d'energia invertida a escalfar i agitar l'aigua del mar. Cap insecte, peix, rèptil o au neda deixant al seu darrere una estela blanca que, per un altre costat, seria castigada sense contemplacions per la selecció natural. És com si les preses avisessin els seus depredadors de la seva ubicació per si encara no l'havien detectat. Ningú espera que un petroler navegui a vela, però desenes de laboratoris al món treballen avui dia intentant superar el concepte hèlice.

Les fulles aquàtiques del lotus no es mullen sota la pluja. L'estructura nanotecnològica de la seva superfície fa que les gotes d'aigua es comportin com si fossin de mercuri, de manera que roden arrossegant tota la brutícia. És l'efecte Lotus, que explica per què les papallones sempre estan netes i brillants i els escarabats gairebé sempre estan bruts i polsegosos. Una pintura hidròfoba basada en aquest principi desesperaria els grafiters i estalviaria milions en la neteja d'edificis. Aquest producte ja està comercialitzat.

Els tèrmits a la sabana construeixen gegantines estructures de fang que els permeten mantenir una humitat i una temperatura constants a l'interior mentre a l'exterior la temperatura pot oscil·lar 50 graus en un sol dia. I tot això per pur disseny, sense consumir combustible fòssil i sense emissions suplementàries de CO2 a l'atmosfera. ¿Com ho aconsegueixen?

La biòloga Janine Benyus, de la Universitat de Montana, crida l'atenció de la comunitat científica sobre aquesta àmplia disciplina batejada com a biomimetisme, i l'economista Gunter Pauli acaba de reunir cent idees de la ciència (L'economia blava, Tusquets, 2011) per seduir empresaris i economistes. La història de la biodiversitat és un altre llarg passat amb un futur immediat.

Jorge Wagensberg, L´economia blava, El Periódico de Catalunya, 04/06/2011
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20110604/leconomia-blava/1030972.shtml