"l'home pot fer el que desitja, però no pot desitjar el que desitja".

Suposem que Mark i Bill viuen en un univers determinista. Tot el que passi aquest matí -com la decisió de Mark de posar-se una samarreta blava o últim intent de Bill de dissimular la seva calvície- es deu enterament al que sigui que hagi succeït abans.

Si un recreés l'univers començant pel big bang i deixés que tots els esdeveniments es succeïssin exactament de la mateixa manera fins aquest mateix matí, la camisa blava seria tan inevitable com la dissimulació de la calba. Ara, unes preguntes dels filòsofs experimentals:

1 - En aquest univers determinista, és possible que una persona tingui plena responsabilitat moral sobre les seves accions?

2 - Aquest any, com ha fet moltes altres vegades abans, Mark se les ha arreglat per fer trampes amb els seus impostos. És plenament responsable de les seves accions, des d'un punt de vista moral?

3 - Bill s'enamora de la seva secretària i decideix que l'única manera d'estar amb ella és assassinar la seva dona i els seus tres fills. Abans de marxar de viatge, ho organitza tot perquè els matin mentre està fora. És Bill completament responsable de les seves accions, des d'un punt de vista moral?

Per a un filòsof clàssic, aquestes són simplement tres versions de la mateixa pregunta sobre el lliure albir. Però per a les noves generacions de filòsofs que posen a prova les respostes de les persones a conceptes com el determinisme, hi ha diferències crucials, com explica Shaun Nichols en l'última edició de Science. La majoria dels entrevistats absoldrà a la persona anònima de la pregunta 1 sobre la plena responsabilitat sobre les seves accions, i la majoria no culparà a Mark.

Però Bill és completament culpable de la seva atroç crim, segons més del 70% de les persones interrogades per Nichols, un filòsof experimental de la Universitat d'Arizona, a Tucson.¿S'està jutjant a Bill d'una manera il•lògica? En cert sentit, sí. El raonament pot semblar viciat a alguns filòsofs, i la creença en el lliure albir pot semblar ingènua a psicòlegs i neurocientífics, que sostenen que estem motivats per forces que escapen al nostre control conscient.

Però des d'un altre punt de vista, és perfectament lògic fer a Bill plenament responsable de l'assassinat. Els seus jutges intueixen de manera pragmàtica que, independentment que existeixi el lliure albir, la nostra societat depèn de que tot el món cregui que existeix. Els avantatges d'aquesta creença han quedat demostrades en altres estudis d'investigació que mostren que, quan les persones dubten del lliure albir, treballen pitjor i són menys honestes."Dubtar del lliure albir d'un pot minar la visió d'un mateix com a agent", conclouen Kathleen Vohs, de la Universitat de Minnesota, i Jonathan Schooler, de la Universitat de Califòrnia, a Santa Bàrbara, en un experiment sobre el lliure albir. "O potser, negar el lliure albir simplement proporcionaria l'excusa perfecta per comportar-se com es vulgui".Els conceptes intel•lectuals de lliure albir poden variar moltíssim, però sembla que des d'una edat molt primerenca hi ha una creença instintiva bastant universal en aquest concepte. Quan els nens de tres a cinc anys veuen una bola rodant dins d'una caixa, saben que la bola no podria haver fet cap altra cosa. Però quan veuen a una experimentadora posar la seva mà dins de la caixa, insisteixen que podria haver fet alguna altra cosa. (...)

Des d'un punt de vista abstracte, les persones semblen ser el que els filòsofs anomenen incompatibilistas: els que creuen que el lliure albir és incompatible amb el determinisme. Si tot el que passa ve determinat pel que ha passat abans, pot semblar perfectament lògic arribar a la conclusió que un no pot ser moralment responsable del seu següent acte. Però també hi ha una escola de filòsofs -de fet, potser la majoria d'ells- que considera el lliure albir compatible amb la seva definició de determinisme. Aquests compatibilistas creuen que sí que fem eleccions, tot i que aquestes estiguin determinades per esdeveniments i influències anteriors. En paraules d'Arthur Schopenhauer, "l'home pot fer el que desitja, però no pot desitjar el que desitja".

El compatibilisme no és fàcil d'explicar. Però sembla quadrar amb la nostra intuïció irracional sobre que Bill és moralment responsable, encara que visqui en un univers determinista. Nichols indica que el seu experiment amb Mark i Bill mostra que en els nostres cervells abstractes som incompatibilistas, però en el fons del nostre cor som compatibilistas.

"Això ajudaria a explicar la persistència del debat filosòfic", escriu Nichols a Science. "Una part de la raó per la qual el problema del lliure albir és tan persistent és que cada postura filosòfica té un conjunt de mecanismes psicològics sobre els quals s'assenta".

John Tierney, El libre albedrío, la única opción, The New York Times/El País, 07/04/2011