Els drets humans com una tenda de campanya.
Aquesta força només pot provenir del reconeixement actiu de la comunitat. (pàg. 106)
2- Els drets que desitjo no són més que un afany privat, una cobejada ampliació de la meva propietat, però com necessiten el reconeixement actiu de la comunitat no em permeten tancar-me en ni mateix, sinó que em llancen fora de mi. Els drets són realitat mancomunades, com ho són el llenguatge i els costums. (pàg. 106)
3- Els etòlegs han estudiat l´instint de territorialitat. El mascle defensa el seu territori i el suposat dret no és més que una energia física amb què pot defensar-lo. Viu en règim de privilegi, de llei privada que no és una altra cosa que l´exteriorització de la seva força. El seu domini arriba fins a on assoleix el seu poder. Ha d´estar en permanent estat d´alerta per defensar-se dels intrusos.
El règim de vida que els homes volem instaurar és diferent. Volem tenir drets per ser persones, no pot ser forts. ¿Però que suplirà la nostra força? ¿D´on rebrem l´energia? Dels altres col.laboradors del projecte. (pàg. 110)
4- Les lleis físiques no necessiten del nostre concurs per funcionar. El meu assentiment els importa un rave. La mecànica quàntica continuà actuant tot i que molt físics la negaren. (...)
Si els drets foren propietats reals, com són les forces físiques, l´estructura de la matèria, la dinàmica química, passaria quelcom semblant, però res d´això passa. Els drets són un projecte d´humanitat mantingut en alt amb esforç, i no aixoplugarien a ningú si no estigués mantingut per algú. Els drets no tenen una existència independent en no sé quin brillantíssim món platònic: són una insegura tenda de campanya que protegeix els homes només mentre algú sosté les lones aixecades. Els drets, com els avions, només es mantenen en vol mentre el motor del propi avió continua funcionant. El conjunt de participants en el projecte d´una humanitat digna fonamenta els drets. (pàg. 111)
José Antonio Marina, Ética para náufragos, Anagrama, Barna 1998
Comentaris