dimecres, 27 d’abril de 2016

Polítiques fonamentades en la por.

El Roto

Aquesta és l’era de la sospita. Un món en el qual ja no es penalitza únicament l’acte delictiu. Amb una actitud, una postura, una conducta o una tendència religiosa n’hi ha prou avui per ordenar un escorcoll en un domicili particular, practicar un arrest o per muntar una batuda d’identificacions en ple carrer. I tot això sense la necessitat d’esperar la benedicció o autorització dels poders judicials. Comencen a florir a molts països lleis que atorguen més poder a les autoritats administratives, controlades directament pels governs, que als jutges.

L’excusa per canviar la norma? El nou terrorisme i, en alguns casos, l’amenaça dels refugiats. És la resposta més escoltada entre els polítics que impulsen aquestes noves lleis. Defensors del Poble de tot el món reunits ahir a Barcelona alerten, tot i això, que el fil prim del pèndol que oscil·la entre llibertat i seguretat és avui més fràgil que mai.

Exemples? Polònia no ha patit en la seva història cap atemptat terrorista, però això no ha frenat aquest país a l’hora de proposar una llei per combatre els terroristes que, si s’aprova, limitarà la llibertat dels ciutadans. Croàcia portava bé l’acollida de refugiats, però les violacions la nit de Cap d’Any a Alemanya van canviar la percepció de molts croats que van començar a veure aleshores a aquestes víctimes obligades a deixar les seves cases per la més cruel de les guerres, com a bàrbars i violadors. Són dues reaccions de governs i ciutadans narrades ahir per Adam Bodnar i Lora Vidovic, defensors del Poble a Polònia i Croàcia, respectivament. L’última insisteix “que el ciutadà passa avui de la pena a l’odi envers allò desconegut amb molta facilitat” i per això insisteix que cal ser molt cauts amb els missatges.

Els últims atemptats de París i Brussel·les van deixar clar el canvi d’estratègia del nou terrorisme, que ja no és nacionalista ni revolucionari. En aquest context, molts governs, coincideixen aquests ombudsmen reunits a Barcelona, se senten temptats de restringir drets i llibertats fonamentals per combatre el nou enemic.

França ha estat un dels països més castigats per aquesta barbàrie. I la resposta política està passant factura als ciutadans gals. “A fi d’evitar aquesta amenaça que ara és internacional és cau en la temptació (amb més lleis) de criminalitzar per actes, conductes o actituds”, afirma el Defensor del Poble francès, Jacques Toubon. “S’estan aprovant lleis –continua– que castiguen per una mera sospita”. Toubon alerta a més que les autoritats administratives estan aconseguint “el comandament de la situació”. Una cosa que considera perillosa per l’estreta relació entre aquests poders amb autoritat per mantenir la seguretat i l’ordre i els governs que els elegeixen i nomenen.

El Defensor del Poble francès opina que “la fràgil zona grisa” del pèndol que es mou entre dos pols, seguretat i llibertat, està tocada. Des dels atemptats de novembre a París Jacques Toubon ha examinat, revela, vuitanta querelles de ciutadans que asseguren que han vist envaïts els seus drets i llibertats amb actes policials emparats en aquestes noves normes i lleis que es basen en un augment de la seguretat. I conclou la seva intervenció amb algunes preguntes de difícil resposta: La sanció s’ha de convertir en norma? Cal fonamentar les nostres polítiques sobre la por? Estem en guerra i en una guerra tot val?

La situació ideal per mantenir l’equilibri entre seguretat i llibertat “està en el principi de proporcionalitat”, afirma el Defensor del Poble de Portugal, José de Faria Costa. Encara que això no encaixa –afegeix– amb operacions policials que poden espiar comunicacions privades sense autorització judicial. Adam Bodnar, ombudsman de Polònia es mostra, per la seva part, preocupat per “l’augment de serveis secrets, cada dia amb més dotació econòmica, que ningú no controla, excepte els mateixos governs que els han creat”. La seva col·lega a Estònia, Ülle Madise, afegeix una altra preocupació en aquesta nova i desconeguda era de la sospita. “Aquest gran germà que tot ho vigila, no sempre és un govern. Cal prestar també atenció a grups molt ben organitzats o programadors que tenen les eines per obtenir i emmagatzemar tota mena de dades privades dels ciutadans”. I un altre temor de Madise que comparteixen la majoria d’aquests d efensors del Poble: “el risc davant aquestes noves amenaces a la seguretat és que mesures que al principi haurien de ser efímeres es tornin permanents”.

Els ciutadans de França i Brussel·les saben perfectament de què parla la Defensora del Poble d’ Estònia, perquè fa mesos que pateixen les conseqüències de lleis i normes que afecten les seves llibertats i drets fonamentals com a persones. L’estat d’emergència continua vigent i en el cas francès aquesta situació es preveu mantenir, com a mínim, fins a finals del mes de juliol.

Les sospites d’aquests defensors del Poble europeus és que alguns països utilitzin l’amenaça del terrorisme o el conflicte dels refugiats per aconseguir altres propòsits que no tindrien res a veure amb aquests problemes. Així ho aventura, almenys, Adam Bodnar, qui augura que Polònia podria tenir altres intencions amb la proposta d’aprovació d’una llei antiterrorista malgrat no haver rebut cap atemptat en la seva història per part de grups gihadistes. “Amb aquesta norma, si és que s’acaba implantant, les forces policials tindrien, per exemple, potestat per dissoldre una assemblea o manifestació pública”. I això li va molt bé a qualsevol Govern –continua Adam Bornar– quan detecta que al carrer hi ha moviments que no tenen res a veure amb el terrorisme, però sí que van en contra del poder establert”.

Javier Ricou, L'era de la sospita, La Vanguardia 27/04/2016