Teories conspiranoiques i Lacan.








La creença en el gran Altre que existeix en el Real és, és clar, la definició més succinta de paranoia; per aquesta raó, dos trets que caracteritzen la postura ideològica actual —la distància cínica i la confiança total en la fantasia paranoica— són estrictament codependents: el subjecte típic d'avui és aquell que, tot i mostrar una desconfiança cínica envers qualsevol ideologia pública, es lliura sense restriccions a fantasies paranoiques sobre conspiracions, amenaces i formes excessives de gaudi de l'Altre. La desconfiança envers el gran Altre (l'ordre de les ficcions simbòliques), la negativa del subjecte a "prendre-s'ho seriosament", es basa en la creença que hi ha un "Altre de l'Altre", que un agent secret, invisible i totpoderós "mou els fils" i dirigeix ​​l'espectacle: darrere del Poder públic visible, hi ha una altra estructura de poder obscena i invisible. Aquest altre agent ocult actua com a "Altre de l'Altre" en el sentit lacanià, com a part de la metagarantia de la consistència del gran Altre (l'ordre simbòlic que regula la vida social). És aquí on hauríem de buscar les arrels del recent impàs de la narrativització, és a dir, del motiu de la "fi de les grans narratives": en la nostra era, quan —tant en política i ideologia com en literatura i cinema— les narratives globals i abastadores ("la lluita de la democràcia liberal amb el totalitarisme", etc.) ja no semblen possibles, l'única manera d'arribar a una mena de "mapatge cognitiu" global sembla ser la narrativa paranoica d'una "teoria de la conspiració", no només per al populisme i el fonamentalisme de dretes, sinó també per al centre liberal (el "misteri" de l'assassinat de Kennedy) i les orientacions d'esquerres (vegeu la vella obsessió de l'esquerra americana amb la idea que alguna misteriosa agència governamental està experimentant amb gasos nerviosos que permeten regular el comportament de la població). La gran majoria de pel·lícules que, en les dues últimes dècades, van aconseguir atraure l'interès públic per la seva trama, no per l'acció incendiària, eren versions diferents de la teoria de la conspiració. I és massa simplista descartar les narratives de la conspiració com la reacció paranoica protofeixista de les infames "classes mitjanes" que se senten amenaçades pel procés de modernització: seria molt més productiu concebre la "teoria de la conspiració" com una mena de significant flotant que, com acabem de veure, pot ser apropiat per diferents opcions polítiques, permetent-los obtenir un mapa cognitiu mínim.

Slavoj Zizeck, What can psychoanalysis tell us about Cyberspace? (Part Two), Zizek Goads and Prods 21/09/2025

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

El derecho a mentir

Imatge
Se lamentaba Mark Twain : "El embustero ignorante e inhábil no tiene armas para luchar contra el embustero instruido y experto. ¿Cómo puedo yo bajar a la arena y medir mis armas con las de un abogado?" Reconocía el escritor americano que, incluso dispuesto a mentir, su mentira podía resultar inútil frente a mentiras mejor manejadas. La mentira es más perfecta, más mentira. cuanto más parece verdad. ¿Qué puede hacer, pues, el hombre común ante las mentiras de los políticos en campaña electoral? ¿Qué, ante las mentiras de la Prensa, la escrita, la hablada, la audiovisual? ¿Nada? ¿No puede hacer nada? Sí, puede hacer algo: mentir. Y lo hace. Lo viene haciendo desde que era pequeño. Aprendió a mentir a sus padres -que ya sabían mentir a sus hijos-, a los maestros, a los amigos. Y ese aprendizaje le fue muy útil para seguir mintiendo de mayor. Para mentir a su novia, a su mujer, a su amante, a sus hijos, a sus jefes, a los guardias, a los abogados, a los médicos, a los confeso...
Més informació

Què faria Martha Nussbaum davant una plaga de porcs senglars?

Imatge
Què faria Martha Nussbaum davant una plaga de porcs senglars? L’enfocament de les capacitats i la nostra relació amb els animals. Martha Nussbaum es fa la pregunta següent: Poden els animals, igual que els humans, patir injustícies? Es pot dir en altres paraules: els animals, igual que els humans, poden tenir drets? Aquesta qüestió està relacionada amb la capacitat nº 8. Està desenvolupada en el seu llibre Crear Capacitats , en les pàgines 186-192 de l’edició en castellà (Barcelona, editorial Paidós 2012). Segons Nussbaum, l’enfocament de les capacitats és adequat per tractar la qüestió dels mals soferts pels animals a mans dels humans. És, pel que sembla, una situació en la qual existeix un desequilibri clar entre un agressor i una víctima. Abans de respondre a aquesta pregunta caldria saber què són els drets. Tenir un dret no és el mateix que ser ros o parlar anglès. Aquests dos exemples fan referència a fets que podrien ser reals. Tenir dret a la vivenda o dret al treball no són r...
Més informació