El dilema del tramvia: entre matar i deixar morir.

Imagineu-vos, per un moment, un carretó desbocat que es precipita per les vies. Davant vostre, cinc persones innocents estan lligades a les vies, alienes a la seva imminent perdició. Us situeu al costat d'una palanca. Si la estireu, el carretó es desviarà cap a una via diferent, on només hi ha una persona lligada. Què feu? La majoria de nosaltres, davant d'aquest clàssic "problema del carretó", sentim instintivament l'atracció del càlcul utilitarista: cinc vides salvades, una perduda. Una elecció difícil, potser, però lògica, oi?

Aquest escenari, però, és una versió profundament simplificada, fins i tot distorsionada, del dilema ètic plantejat originalment per la filòsofa Philippa Foot. La interpretació popular, sovint presentada a les classes de filosofia i a la cultura pop per igual, ha enfosquit les preguntes molt més profundes i inquietants que Foot realment volia explorar. Ha convertit una investigació matisada sobre l'agència moral en un mer joc de números, un càlcul fred de resultats.

Però, què passa si el problema no és només prémer una palanca? Què passa si es tracta d'escollir activament i intencionadament fer mal a una persona per salvar-ne d'altres? Què passa si l'"elecció" no és desviar una amenaça existent, sinó *crear-ne* una de nova, una violació directa dels drets individuals i la dignitat humana?

Això, amics meus, és "Més enllà de la palanca". Aquí és on comença el veritable problema del carretó de Philippa Foot, i on realment brilla el poder, sovint mal entès, de l'Ètica de la Virtut.

El problema estàndard del carretó, tal com el coneix la majoria de la gent, és elegant en la seva brutalitat. Presenta una elecció clara: sacrificar-ne un per salvar-ne cinc. La decisió sembla inevitable, gairebé científica. Sembla enfrontar dos marcs ètics:

• Utilitarisme: Maximitzar el bé general, salvar el màxim de vides.

• Deontologia: Seguiu normes morals estrictes; no mateu directament, encara que això salvi altres persones.

Però l'enquadrament en si mateix ens empeny subtilment cap a una conclusió. No estàs matant l'esmentat; estàs desviant una amenaça que ja existeix. Sembla menys una violació activa i més una decisió administrativa sinistra. Aquesta configuració s'ha convertit en un experiment mental omnipresent, una abreviatura per entendre els dilemes ètics.

Tot i això, en centrar-nos únicament en aquesta palanca, ens perdem el bosc del canvi de via. Ens perdem el nucli mateix d'allò amb què Foot estava lluitant.

El problema original del carretó de Philippa Foot, descrit al seu assaig de 1967 "El problema de l'avortament i la doctrina del doble efecte", no tractava de desviar un carretó desbocat. La seva preocupació central era la distinció entre matar i deixar morir, i la diferència moral entre diversos tipus de dany intencionat.

Considereu els escenaris reals de Foot:

• El jutge: Un jutge s'enfronta a un aldarull i exigeix ​​un culpable. Si incrimina un innocent i el condemna a mort, apaivagarà la multitud i salvarà moltes vides. Si no fa res, els aldarulls s'intensificaran i provocaran morts i destrucció generalitzades.

• El Doctor: Un metge té cinc pacients moribunds, cadascun dels quals necessita un òrgan diferent. Una persona sana entra a l'hospital per a una revisió rutinària. El metge podria matar la persona sana, extreure'n els òrgans i salvar els cinc.

Veus la diferència crítica? En aquests casos, no hi ha cap carro desbocat. No hi ha cap amenaça existent que estigui sent *desviada*. En canvi, es proposa un nou acte de dany directe i intencionat contra un individu innocent. El jutge no només permet que una amenaça continuï; està *creant* una víctima. El metge no simplement tria quin pacient tractar; està *assassinant* un per salvar-ne d'altres.

No es tracta d'un càlcul impersonal; és una qüestió d'una profunda agència moral. Ens obliga a afrontar la pregunta: és permissible cometre activament una greu injustícia contra un individu, fins i tot si això condueix a un bé més gran? Per aprofundir en aquesta distinció, considereu veure aquest vídeo perspicaç: El problema del carretó i Philippa Foot .

Si tenim deures de justícia envers un home, potser no serem capaços de complir-los i també complir deures de caritat envers els altres. Només si pensem que un deure de caritat anul·la automàticament qualsevol deure de justícia, tindrem problemes.

— Philippa Foot, «El problema de l'avortament i la doctrina del doble efecte»

El fet que el popular problema del carret se centri en l'escenari de la palanca ens entrena inadvertidament a pensar com a calculadores. Ens demana que sospesem els números, que prioritzem les conseqüències per sobre de tot. Aquest enfocament purament conseqüencialista, tot i que aparentment lògic, pot ser profundament problemàtic.

Quan reduïm la moralitat a una equació matemàtica, ens arrisquem a:

• Deshumanització: els individus es converteixen en mers punts de dades en un càlcul més ampli, i el seu valor inherent és fàcilment anul·lat pel "bé comú".

• Erosió dels drets: si els fins sempre justifiquen els mitjans, els drets fonamentals (com el dret a no ser assassinat) esdevenen condicionals, subjectes a les exigències d'una situació.

• Ceguesa moral: Podríem desensibilitzar-nos a l'acte de dany directe, sempre que el resultat sembli beneficiós sobre el paper.

És sempre "millor" salvar més vides si l'acte de salvar-les implica una violació directa i injustificable dels drets d'una altra persona? Quin tipus de societat crearíem si aquestes accions fossin sancionades de manera rutinària, sempre que els "números" fossin suficients?

El veritable problema del carret de viatges de Philippa Foot ens obliga a mirar més enllà de les anàlisis simplistes de cost-benefici. Ens desafia a preguntar-nos no només "Quin és el resultat?", sinó "Què diu aquesta acció sobre mi? Quin tipus de societat estem construint prenent aquestes decisions?". Ens recorda que la moralitat no es tracta només de fer números; es tracta de caràcter, de defensar els principis fonamentals i de reconèixer la dignitat inviolable de cada ésser humà. 

Philosopheasy, Beyond the Lever: Philippa Foot's True Trolley Problem & The Power of Virtue Ethics, philosopheasy.com 04/09/2025