La societat positiva (Byung-Chul Han).

La societat positiva (pàgs. 11-23).

La societat de la transparència és una societat positiva. Les coses es fan transparents en el moment en què abandonen qualsevol negativitat. Això implica un canvi de paradigma social que no només afecta a l’economia i a la política. Aquesta societat està en vies d’organitzar l’anima humana a partir de nous paràmetres.

Com afecta la positivitat de la societat de la transparència a ...

La veritat: la veritat no és transparència.

Transparència i veritat no són idèntiques. La veritat és negativitat en tant que es posa i imposa declarant fals tot el que no és verdader, l’altre. Les imatges es fan transparents quan, alliberades de tota dramatúrgia, coreografia i escenografia, de tota profunditat hermenèutica, de tot sentit, es tornen pornogràfiques.

La política: parlem de despolitització, de postpolítica.

La política és una acció estratègica. Per això li convé conservar una esfera secreta. Una transparència total la paralitza. El final dels secrets significaria el final de la política.

Les relacions humanes: la manca de distància és pornografia.

Pornografia és el contacte immediat entre la imatge i l’ull. L’amor sense llacunes de visió és pornografia. L’home és desconegut per a si mateix. També entre les persones regna el desconeixement. És impossible una transparència interpersonal, però no és desitjable el contrari. Precisament la manca de transparència de l’altre manté viva la relació. Una relació transparent és una relació morta, a la que li manca tota atracció, tota vitalitat. Només el que és mort és totalment transparent.

El llenguatge: el llenguatge perd la seva equivocitat inherent.

El llenguatge transparent és una llengua formal, purament maquinal, operacional, que manca de tota ambivalència. Un mon que només constés d’informacions, la circulació no pertorbada del qual s’anomenés comunicació, seria igual que una màquina.

La singularitat de les coses: el protagonisme dels diners fa que les coses perdin la seva singularitat, tot és comparable en el moment en què totes les coses són mercaderies.

Les coses es tornen transparents quan es desprenen de la seva singularitat i s’expressen completament en la dimensió del preu. Els diners, que fan que tot sigui comparable amb tot, suprimeix qualsevol tret d’incommensurabilitat, qualsevol singularitat de les coses. La societat de la transparència és un infern de l’igual.

L’alteritat: si l’altre desapareix, parlem d’una societat uniformada.

La negativitat de l’altre i de l’estrany, o la resistència de l’altre, pertorba i retarda la llisa comunicació de l’igual. Aquesta coacció sistèmica converteix a la societat de la transparència en una societat uniformada. En això consisteix el seu tret totalitari.

La comunicació: la positivitat només valora la quantitat i la velocitat de la comunicació (xarxes socials)

El veredicte general de la societat positiva s’anomena “m’agrada”. És significatiu que Facebook es negués conseqüentment a introduir un botó de “no m’agrada”. La societat positiva evita tota modalitat de joc de la negativitat, ja que atura la comunicació. El seu valor es mesura  tan sol en la quantitat i la velocitat de l’intercanvi d’informació. Veredictes negatius desacrediten la comunicació. Al “m’agrada” li segueix amb més rapidesa la comunicació connectiva que al “no m’agrada”. Sobretot, la negativitat del rebuig no pot valorar-se econòmicament. 

La ciència: la societat de la transparència pot suposar la desaparició de la teoria.

La teoria té un caràcter negatiu, té una funció selectiva: determina el que és o ha de ser. Per tant separa les coses, evita la promiscuïtat de les coses. És anterior a les dades i les informacions positives. Algú pensa que la ciència positiva, basada en l’excrescència positiva de dades pot fer supèrflua la teoria.

L’esperit: la manca de negativitat va contra la dialèctica i l’hermenèutica.

La negativitat alimenta la vida de l’esperit. L’esperit és lent perquè es demora en allò negatiu. El sistema de la transparència suprimeix tota negativitat per tal d’accelerar-se. 

El pensament: la positivitat redueix el pensament a càlcul.

Sense llacunes de saber el pensament degenera per a convertir-se en càlcul.

Un mateix: sense secrets, l’individu esdevé en màquina, ja que només la màquina és transparent.

L’ànima humana necessita esferes en les que pugui estar en si mateixa sense la mirada e l’altre. Porta inherent una impermeabilitat. Només la màquina és transparent. Una il·luminació total la cremaria.

La llibertat: si coneixem els secrets íntims dels altres la llibertat desapareix.

L’autonomia pressuposa la llibertat de no entendre que té l’altre.

L’ amor: no hi ha lloc per a les emocions negatives, com el dolor. L’amor només es concep com una cosa agradable.

La societat positiva no admet cap sentiment negatiu. S’oblida d’enfrontar-se al sofriment i al dolor. L’amor es converteix en un arreglo de sentiments agradables, i d’excitacions sense complexitat ni conseqüències. L’amor es domestica i positiva com a fórmula de consum i confort, Cal evitar qualsevol lesió. El sofriment i la passió són figures e la negativitat.

La informació: més informació no significa que disposem de millors criteris per prendre decisions.

Més informació o una acumulació d’informacions no és cap veritat. Li manca direcció, sentit. Justament per la manca d’allò verdader s’arriba a una massificació i pul·lulació del positiu. La hiperinformació i la hipercomunicació donen testimoni de la manca de veritat. Més informació, més comunicació no eliminen la imprecisió fonamental del tot. Més aviat l’accentuen. 

El canvi social: la societat de la transparència és cega a les alternatives socials.

La política cedeix el pas a l’administració de necessitats socials, que deixa intacte el marc de relacions socioeconòmiques ja existents i s’hi afirma. La transparència forçosa estabilitza molt efectivament el sistema vigent. No habita en ella la negativitat que pogués qüestionar de manera radical el aquest sistema. Confirma i afirma tan sols el que ja existeix. Per això, la societat d la transparència va de la mà de la postpolítica. Només és totalment transparent l’espai despolititzat. La política sense referència degenera, convertint-se en referèndum.

Byung-Chul Han, La sociedad de la transparencia, Herder, Barna 2013