De què depèn la subsistència d´una comunitat?
Mentre un poble hi hagi en
l'esfera de la política, ha de determinar per si mateix la diferenciació
d'amics i enemics, encara que sigui tan sols en el més extrem dels casos i tot
i així ha de decidir, també, si aquest cas extrem s'ha donat - o no. En això
rau l'essència de la seva existència política. Si ja no té la capacitat o la
voluntat per establir aquesta diferenciació, cessarà d'existir políticament. Si
permet que un estrany li imposi qui és el seu enemic i contra qui l'està - o no
- permès lluitar, ja no serà un poble políticament lliure i quedarà inclòs en,
o subordinat a, un altre sistema polític. Una guerra no adquireix el seu sentit
per ser lliurada en virtut d'ideals o normes jurídiques sinó per ser lliurada
contra un enemic real. Totes les imprecisions de la categoria amic-enemic
s'expliquen pel fet que se les confon amb tota classe d'abstraccions o normes.
Un poble políticament existent no pot, doncs, donat el cas i per mitjà d'una
decisió pròpia i propi risc, renunciar a diferenciar amics d'enemics.(...)
Més enllà d'això, seria també un error creure que un poble pot
eliminar la diferenciació entre amics i enemics mitjançant una declaració
d'amistat a tot el món, o mitjançant la decisió de desarmar voluntàriament. El
món no es despolititza d'aquesta manera, ni queda tampoc col locat en un estat
de moralitat pura, juridicitat pura o economia pura. Quan un poble li té por de les penúries i els riscos d'una existència
política, el que succeirà és que, simplement, apareixerà un altre poble que el
rellevarà d'aquest esforç fent-se càrrec de la "protecció enfront dels
enemics externs" i, amb això, es farà càrrec també del domini
polític. El protector serà llavors qui determinarà l'enemic, com a conseqüència
de l'eterna relació que hi ha entre protecció
i obediència.
El protego ergo obligo és el cogito
ergo sum de l'Estat i una teoria de l'Estat que no sigui sistemàticament
conscient d'aquesta frase romandrà sent un fragment insuficient. Hobbes (al final de l'edició anglesa de
1651, pàg. 396) indica que el veritable objectiu del seu "Leviathan"
és el de fer-li veure als homes aquesta "mutual relation between Protection and Obedience" l'observança
indestructible és exigida tant per la naturalesa humana com pel Dret Diví.
Hobbes va comprovar aquesta veritat
en les pitjors èpoques de la guerra civil perquè en una situació com aquesta
desapareixen totes les il·lusions legitimistes i normativistes amb les quals a
les persones, durant les èpoques de seguretat estable, els plau autoenganyar-e
en matèria de realitats polítiques. Quan en l'interior d'un Estat hi ha partits
organitzats que poden oferir als seus membres una protecció més gran que la
brindada per l'Estat, encara en el millor dels casos l'Estat queda convertit en
un annex d'aquests partits i el ciutadà individual sap a qui ha d'obeir.
Doncs molt menys podria un
poble, mitjançant la renúncia a tota decisió política, crear un estadi de la
humanitat moralment pur o econòmicament pur. El polític no desapareixerà
d'aquest món pel fet que un poble ja no té la fortalesa o la voluntat de
mantenir-se dins de l'àmbit polític. El que desapareixerà serà tan sols un
poble
Carl Schmitt, Categorías de lo político
Comentaris