Amb rang d´autoritat.

Properament el nostre Parlament aprovarà un projecte de llei que concedirà als docents el rang d’autoritat pública. El gest és molt lloable i oportú.  Però, una vegada aprovada la llei, ¿això voldrà dir que si a algun graciós se li acut de calar foc a la fotografia d’un professor, l’incendiari serà jutjat i processat com van ser-ho aquells nois que van cremar  una foto del rei? Segons la nova llei, qualsevol agressió o amenaça a un ensenyant tindrà la consideració delictiva d’atemptat a l’autoritat. Per tant, si el rei és una autoritat,  en endavant també ho seran els mestres i els professors, encara que ningú no els rigui les gràcies, els hagin rebaixat el sou i el seu regne sembli una paperera immensa.

Però el problema gros esclatarà quan dos professors es barallin. Posem que es barallen i es denuncien mútuament. Quin dels dos rangs s’imposarà? I si l’agressió prové d’un pare o una mare que, al seu torn, també són mestres? Per no parlar d’una hipotètica manifestació gremial reprimida pels antidisturbis. Què prevaldrà més: l’insult amenaçadorament ofensiu del mestre o la pilota de goma del mosso?

  

Quant als estudiants, ¿voleu pena més severa que castigar l’alumnat de cara al professor? Si el càstig consisteix a allargar el cap de setmana uns quants dies, hi haurà cua a l’hora d’insultar els professors o clavar-los plantofades, començant pels mateixos companys. I què passarà si la víctima és una administrativa, el conserge, la monitora de menjador, l’inspector o la senyora que neteja els lavabos?

En comptes d’atribuir més rangs i rols als ensenyants, per què no atribuïm als joves el rang de ciutadans? I així, quan l’alumne deixi de comportar-se com cal que es comporti un ciutadà, se l’enviarà a casa fins que recuperi el rang. De vegades, però, ja són els mateixos pares que no disposen ni de rang ni d’autoritat. Per això anem com anem. tan ringo-rango.

Jordi Estrada