Apologia del funcionari.

No sé si la meva por és exagerada, però sempre he cregut que una Administració ben pagada i, sobretot, socialment ben considerada és la millor arma contra la corrupció. L’orgull per a la funció pública hauria de ser, i més en un país petit i precari com és el nostre, el millor dels valors socials. Precaritzar l’Administració i, el que és pitjor, estigmatitzar-la, no és mes que obrir una porta a l’augment de la corrupció.

És precisament en temps de crisi quan més necessitem els funcionaris. Que vigilin que els maons s’aguantin, que no s’explota la precarietat dels treballadors, que el menjar que se serveix és sa i net. Que les granges no dopen el bestiar. Perquè si menyspreem aquestes funcions i les menystenim, és possible que millorem els números comptables de l’Administració però posarem en perill la seva funció bàsica: garantir que qui guanya diners ho fa de forma legal i justa.

Potser sortirem de la crisi, però el que, com a pagadors d’impostos hem d’exigir, és que en sortim com el cèlebre braç de Santa Teresa: incorruptes. Defensem el treball públic no només com a proveïdor de serveis i de benestar. Sinó com a garant de la salubritat, eficiència i justícia de tot allò que ens envolta.

Antonio Baños, Total, per mil milions, Público, 26/11/2011
http://blogs.publico.es/antonio-banos/404/total-per-mil-milions/