Les emocions tenen mala fama.

Les emocions tenen mala fama. La racionalitat de la societat dels experts les ha congelades. La substitució de l’emoció per l’interès és sovint presentada com un factor de civilització i progrés. Però la negació de les emocions és una forma d’amputació de la capacitat d’experimentació dels humans. Com diu Eva Illouz, l’emoció “es pot definir com la càrrega d’energia de l’acció, que implica, al mateix temps, cognició, afecte, avaluació, motivació, i el cos”. Què ens queda si ens reprimim tot això? Michel Serres diu que Montaigne va ser el primer que va proclamar l’amistat amb el cos, en un temps en què encara era sospitós. Escoltar el cos i no tenir por de les emocions podria ser una consigna per defensar-se de la dominació de la burocràcia dels experts i de l’explotació d’un mateix que aquesta burocràcia proclama sota el nom de meritocràcia i emprenedoria.

Josep Ramoneda, Tots viatgem en el mateix vehicle, Ara, 07/10/2014