La democràcia pot perjudicar seriosament la democràcia.

forges

La democràcia és un espai obert on, en un principi, qualsevol pot fer valer la seva opinió, que possibilita mil formes de pressió, i fins i tot tenim la possibilitat de fer fora governs. Això funciona relativament bé. En les nostres societats democràtiques no manquen espais oberts d’influència i mobilització, xarxes socials, moviments de protesta, manifestacions, possibilitats d’intervenció i bloqueig.

El que no va tan bé és la política, és a dir, la possibilitat de convertir aquesta barreja plural de forces en projectes i transformacions polítiques, donar curs i coherència política a questes expressions populars i configurar l’espai públic de qualitat on tot això es discuteixi, ponderi i sintetitzi. Tenim una societat indignada i un sistema polític sacsejat, la intervenció del qual no produeix res de nou, com tindríem drets a esperar atesa la naturalesa dels problemes amb els que hem d’enfrontar-nos.

La democràcia pot perjudicar seriosament la democràcia: certs procediments impecablement democràtics, si no estan articulats correctament, poden danyar la qualitat democràtica. Atès que es defensen en nom de la democràcia i com la intuïció semblar deixar-nos indemnes davant la seva reivindicació –¿què hi ha de dolent en promoure més participació, en portar la transparència fins a l’extrem, en governar a cop de sondeig, en multiplicar les consultes, en suposar que el més proper és necessàriament el més democràtic?-, la política és especialment vulnerable davant d’aquest tipus de reivindicacions. Només podrem combatre l’aparentment democràtic si cridem l’atenció sobre els seus possibles efectes antipolítics quan no està integrat en una manera equilibrada d’entendre la política. (CONTINUARÀ)

Daniel Innerarity, Democracia sin política, Claves de razón práctica, nº 236, septiembre/octubre 2014