sentiment de valor propi

Hi ha una altre factor (que explica la fascinació humana per la guerra) que no sembla tan universal com el que acabo de descriure, però que en tot cas està força estès. Se´ls pot anomenar el factor competència o factor futbolístic. Molts de nosaltres no ens entenem a nosaltres mateixos tant com a éssers humans, quant com a membres d´un determinat col·lectiu, com a catalans, berlinesos, espanyols o alemanys. I no només ens entenem com a membres d´aquest col·lectiu sinó a més per oposició a altres col·lectius. Quan aquestes identitats no coexisteixen pacíficament, la qual cosa també seria possible, sinó que es veuen sota l´aspecte de la superioritat o inferioritat, llavors augmentarà el sentiment del propi valor quan el seu col·lectiu o la seva nació guanyi l´altre, ja sigui en el futbol, ja sigui sota les condicions il·limitades de la guerra. Aquest factor emocional que eleva la nostra disposició a la guerra podria reduir-se si s´aconseguís que les persones interpretessin la seva identitat d´una altra manera. Això succeeix quan les persones es veuen primer com a éssers humans i només després com a membres de qualsevol col·lectiu, la qual cosa significaria que entenen la seva identitat específica com a membres d´un col·lectiu com si es trobessin junt a altres col·lectius i no contra ells. ¿Com s´assoleix aquesta comprensió tolerant de la pròpia identitat? Probablement de manera que el sentiment del valor propi es normalitzi, és a dir, quan ja no estem dominats pel ressentiment, és a dir, quan ja no sofrim sota sentiments d´inferioritat. La supressió del sentiment de ser menyspreat o menysvalorat pressuposa per la seva part la supressió de la injustícia en l´estructura de la societat.

Ernst Tugendhat, El problema de la paz, hoy, Un judío en Alemania, Gedisa, Barna 2008
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/simpatia-moral

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"