La paradoxa del dret a la invisibilitat.

Només he conegut una dona que portés niqab, una tieta nostra que se'l va posar després de passar una temporada a Casablanca. Els que l'envoltàvem, sobretot els més petits, l'observàvem intrigats sense entendre la funció d'aquella tela etèria damunt de nas i boca quan venia de visita. Però no preguntàvem. Era un tema tabú. Ara ho he entès: plantejar el debat hauria posat sobre la taula una discussió que podia provocar una confrontació entre sensibilitats religioses diferents. Com que era una àrea conflictiva, la qüestió no es va tocar mai i vam continuar amb el pacte de silenci que permetia la coexistència de dones molt diverses: unes amb texans i samarreta, altres amb gel·laba però sense mocador, unes amb pantalons i camisa llarga amb mocador, d'altres amb gel·laba i mocador o les que encara duien la vestimenta tradicional amazic que només tapava la part més alta del cap d'on emergien trenes a banda i banda.

Paradoxes de la vida, resulta que aquell debat espinós aparcat per no alterar la bona convivència familiar s'esberla esquitxant-ho tot a la palestra mediàtica occidental. Aquí a més s'hi afegeix un fenomen nou que no coneixíem al Marroc, el de les que interpreten que la forma més conseqüent de ser musulmanes és tapant qualsevol indici d'individualitat, però no pas amb aquell vel gairebé eròtic de la meva tieta, sinó amb un de dens i opac que en desdibuixa la humanitat. Algunes d'elles fins i tot interpreten que han de dur guants negres i mitjons per no ensenyar ni un bocí de pell. Són minoria i justifiquen la seva postura dient que així no criden l'atenció dels homes i que ho fan per religió, però de fet són les més visibles. No sé què es volen amagar, però partint de la seva llibertat de tria no puc fer altra cosa que encongir-me d'espatlles i deixar-les estar.

El que sí que serà contraproduent és que ara aquestes quatre musulmanes rebin tanta publicitat gratuïta. Ja els veig, els que branden el cap davant l'autonomia que han adquirit aquí les seves dones, filles o germanes apuntant-se les raons d'aquestes creients suposadament modèliques convertides en protagonistes estel·lars gràcies a presidents republicans i alcaldes democràtics.

Najat El Hachmi, Publicitat gratuïta, El Periódico de Catalunya, 01/06/2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.