Entrevista al Manel Villar.


Qui va inventar la filosofia?

El primer que va adonar-se i reconèixer que no sabia. La filosofia vol una actitud humil davant el coneixement, contràriament a qui d’una manera crítica sosté que no necessita saber res més, perquè tot el que necessita saber ja ho sap.

Es pot dir que ja està tot dit, en filosofia?

Gairebé tot, però també en política, en moral, en art i fins i tot en ciència. Moltes de les qüestions que es van plantejar els primers filòsofs grecs encara avui dia ens preocupen. L’únic que canvia és la manera de dir-ho i el context. Com deia Eugeni d’Ors, “allò que no és plagi és tradició”.

Consideres que la filosofia fa la felicitat?

No necessàriament. La filosofia no s´ha d´identificar amb discursos autoajuda. No consola; per això ja tenim la religió. La filosofia està més lligada a la llibertat que no pas a la felicitat. I això ens incomoda. Ja ho va dir el filòsof Stuart Mill: “Val més ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet”.

Cal saber filosofia per agafar-se la vida amb filosofia?

Primer caldria aclarir quin tipus de filosofia és aquella on es diu com cal agafar-se la vida. Agafar-se la vida amb filosofia no significa resignar-se al que hi ha, sinó conèixer o intentar conèixer el que hi ha per tractar de canviar-ho, si es pot. No cal saber filosofia, sinó que més aviat depèn del tarannà de cadascú.

I la crisi? Com cal afrontar-la, filosòficament parlant?

La crisi ens qüestiona, ens posa en camí de pensar com hem pogut arribar en aquesta situació. La filosofia és una tasca reactiva. D’altra banda, el filòsof no és cap profeta, i quan ho intenta fracassa. És clar que també fracassen aquells que se suposa que han de preveure les crisis: economistes i polítics.

És veritat que amb humor la filosofia entra millor?

No concebo la filosofia sense humor. És una qüestió que cal considerar-la seriosament. Per a mi és inconcebible pensar que una cosa es pugui fer sense l’altra. El contrari és crueltat i mala fe.

Ets partidari d’incorporar la filosofia en els plans d’estudis de l’ESO?

Crec que no cal. L’únic que caldria fer és impartir totes les matèria d’ESO i també de Primària adoptant una actitud filosòfica amb relació als diferents continguts. Pel que fa a batxillerat, estaria bé de recuperar l’hora que vam perdre.

Què opines del tòpic: “Parlant la gent s’entén”? Quina és la tesi i la reflexió final exposades a “Deliberació i civisme?

Totes dues preguntes es poden respondre alhora. Si l’ésser humà disposa del llenguatge és per comunicar-se i deliberar, que implica reflexionar sobre allò que és just. I això, com deia Aristòtil, és allò que ens diferencia dels animals. Això no vol dir que el que veiem al nostre voltant s’ajusti a aquesta interpretació. Des de l´inici de la història han estat comptats els moments en què aquesta possibilitat s´hagi desenvolupat plenament i actualment les mesures anticrisi són les noves amenaces per a la nostra llibertat. La humanitat quedarà un cop més condemnada a utilitzar la seva intel.ligència per a elaborar estratègies de supervivència, com els animals. I això significa més guerres, més conflictes i la consegüent renuncia a allò més pròpiament humà. “Deliberació i civisme” pretén, a petita escala, salvaguardar aquest espai, tot i que sigui en l´ambit reduït d´una aula.

En l’Europa actual, quina línia de pensament domina?

Més que tendències, hi ha un seguit de personalitats que marquen les pautes o bé serveixen de referents. Em refereixo a Bauman, Beck, Esposito, Agamben, Nancy, Sloterdijk, Zizeck, Tugendhat… Tots ells han estat fortament influïts per una filòsofa, Hanna Arendt, deixebla de Heiddeger, que sembla la mare intel.lectual de tots ells.

Recomana’ns un llibre d’iniciació a la filosofia.

Jo recomanaria el text que fem servir a 4t d’ESO dins l’assignatura d’Educació civicoètica. Es tracta de “El llibre del Manel i la Camil·la” d’Ernst Tugendhat.

Redacció. Manel Villar: "No concebo la filosofia sense l´humor", La revista del Catà, nº 4, Manresa curs 2009-2010








Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

The End.