La legitimitat cognitiva de la democràcia.

Tot poder amb pretensions de legitimitat aspira a dotar d´autoritat cognitiva i moral les seves intencions, paraules i accions. En el cas concret de les democràcies aquesta aspiració, que enfonsa les seves arrels en la mateixa democràcia grega, remet al paper de la raó en l´economia il·lustrada. Entre les tècniques autocrítiques i analítiques del pensament grec i les institucions de la Polis hi havia una afinitat: ambdues es recolzaven en les pràctiques de la discussió pública i en l´acceptació de raonaments com a base de les conclusions i les decisions. La democràcia era valuosa per la seva analogia amb l´episteme; i així com a través del diàleg racional es pretenia buscar la veritat, a través del diàleg democràtic es procurava la justícia (John Dunn, Democracia, el viaje inacabado (500 a. C-1993 d. C).

Ramón Vargas-Machuca, Añoranza de una opinión pública razonable, Claves de razón práctica, nº 203, junio 2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.