Costum i deliberació moral.

... quan oferim raons molt poques vegades ho fem perquè hàgim aplicat principis exclusivament meditats a una sèrie de fets i hàgim deduït una resposta. Per regla general, ens esforcem a justificar el que hem fet -o el que pensem fer- després de l´esdeveniment; es tracta d´una racionalització del que ja hem decidit fer intuitivament. I gran part del que intuitivament decidim és correcte, el considerem correcte només per costum. Si vivim en una societat on s´apallissa els nens, probablement castiguem d´aquesta manera els nostres nens. Creiem que és una bona manera d´ensenyar-los a distingir el correcte de l´incorrecte, i que, malgrat el sofriment temporal que causen els cops, els nens acabaran sent millors per culpa d´ells. Assenyalem al nen dolent i diem, sotto voce, que els seus pares no sabem com disciplinar-lo, és a dir, no li piquen prou. Sens dubte, també reconeixerem que hi ha gent que els pica amb massa duresa o amb massa freqüència. Així, reconeixerem que apallissar un nen pot ser a vegades massa cruel.

Kwuame Anthony Appiah, Cosmopolitismo. La ética en un mundo de extraños, Katz, Buenos Aires 2007