Argument contra el burca.

L'Ajuntament de Lleida va començar la seva croada oficial contra l'ús del burca i del nicab als espais municipals. No és estrany que la Paeria adoptés aquestes mesures, en la mesura que la comunitat islàmica d'aquella ciutat ha demostrat ser una de les menys proclius a la integració. L'esperit multi-culti tan en voga actualment considera que aquest no és el nostre problema. Realment no és el nostre problema i no em veuran recolzant una prohibició que, de forma fal·laç, intenta demostrar que l'ús del burca contribueix a la inseguretat ciutadana. Fals. Si algú vol contribuir a la inseguretat ciutadana, no serà per un burca de més o de menys. L'únic argument que avala la prohibició del burca no és la por al que es desconeix, sinó la por al que ja coneixem, que no és altra por que la submissió forçosa de les dones a amagar-se la cara, a no socialitzar-se, a no aprendre l'idioma, a mantenir-se uns passos enrere dels seus marits i amos. Això és el burca: una contradicció flagrant en un espai europeu en el qual l'emancipació de la dona encara és una causa.

Ho va recordar també en aquestes pàgines el filòsof Manuel Cruz. El rostre humà és una manera de comunicar-se. Impossibilitar aquesta comunicació només pot ser entès com un intent de dominació de l'home sobre la dona alienada per una religió. No és el mateix el vel islàmic que el burca. El vel és un signe d'identitat ¿voluntari o no, és cosa d'elles? però el burca és l'aïllament forçós. I la democràcia ha de tendir a evitar qualsevol tipus de submissió obligatòria. ¿Que potser no perseguim la mutilació genital, tan defensada pels seus practicants com una tradició cultural? Deixem a la cultura el que és de la cultura i distingim-la del que és l'antropologia de la dominació d'un sexe sobre l'altre. Això és el que sembla que va proposar Àngel Ros a Lleida i el que proposa l'alcadessa de Cunit portant el tema al Senat. El dia que una cosa semblant al burca clausuri la cara dels homes, tornarem a treure aquest tema. Però, mentrestant, no confonguem la llibertat religiosa amb la humiliació de les dones.

Joan Barril, La dona: una causa, El Periódico de Catalunya, 05/06/2010
http://www.elperiodico.es/ca/noticias/opinio/20100603/dona-una-causa/293601.shtml

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"