La incomoditat de deliberar.

Hem sentit i llegit que el debat del burca no és urgent. ¿Per què no ho és? Doncs perquè el burca no és actualment cap problema. Es pregunten els que s'oposen a aquest tema: ¿quants burques hi ha als carrers de cada municipi? És una pregunta de difícil resposta, entre altres coses perquè no se sabrà mai si sota el burca hi ha una sola persona o són multitud. Però donem per bona la primera afirmació: no s'ha de pensar en el burca perquè no és un problema pròxim.

El que és greu és que, de cop i volta, la ideologia progressista renunciï al debat per la conjuntura immediata. Vegem: durant anys, el fet de ser socialista significava l'assumpció d'alguns valors, entre altres el de la igualtat dels éssers humans i el de l'emancipació de les dones. No feia falta que els socialistes arribessin al poder per continuar encarnant aquests valors. La seva ideologia era pristina i clara i era un dels estímuls que portaven la gent a votar-los o a jugar-se la llibertat per aquells principis.

Però ja ho veieu. Ara, després de molts anys de ser al Govern, els partits anomenats socialistes consideren que l'emancipació de la dona és negligible senzillament perquè no és un problema. La ideologia s'ha fos sota les necessitats pragmàtiques de mantenir-se en el poder. Més val no pensar, perquè un excés de pensament pot impedir alguns vots necessaris. La ideologia socialista hauria d'estar preocupada pel burca, tant si és a l'ajuntament pròxim com al llunyà Afganistan. Però els seus dirigents han decidit fer veure que no hi veuen. El debat sobre el burca és, a ulls dels estrategs electorals, un debat incòmode. I, en la mesura que és incòmode, més val no ficar-hi cullerada.

Aquest és un dels problemes que arrossega el partit socialista. Estàvem acostumats a una dreta que havia decidit no pensar. Però ens quedava el consol d'una esquerra que dubtava i que emetia missatges de futur. Ara, ni això. Avui la derrota del pensament és tan intensa per a l'esquerra com la necessitat de mantenir els càrrecs dels seus dirigents. Els valors de l'esquerra poden esperar.

Joan Barril, Derrota del pensament, El Periódico de Catalunya, 04/06/2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

The End.