Política de la naturalesa.

Fa temps que aquella barrera que separava naturalesa i artifici (política) fou ensorrada. Si més no des que Descartes tractés d´explicar el funcionament d´allò viu seguint el model de la màquina. La capacitat d´intervenció humana era d´aquesta manera potenciada: com construïm i reparem les nostres màquines, així podrem actuar amb aquesta màquina complexa que és el món natural construïda pel Gran Enginyer. (...) La intervenció sobre el que encara anomenem "natural" és de tal magnitud que comencem a sentir-nos responsables de la naturalesa. Aquesta ja no és quelcom que apareix com  a extern, enfront, sinó com a resultat dels nostres actes, de les nostres decisions.
Per això davant d´una catàstrofe no reaccionem com abans ho fèiem. Quan una riuada ha negat els nostres conreus, arrasat vivendes, ofegat animals i acabat amb vides humanes, ens preguntem si aquestes conseqüències fatals podrien haver-se evitat. No ens resignem ... (...) No ens confrontem amb la naturalesa, sinó amb el que nosaltres hem fet d´ella, amb el nostre reflex en ella, o, per a dir-lo amb Hegel, amb el nostre Esperit objectivat.

Jorge Álvarez Yagüez, El nacimiento de la biopolítica, Claves de razón práctica, Junio 2010, nº 203

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.