La melangia moderna.

La melangia no és un estat de desencant, sinó de saviesa. La melangia moderna és la melangia de les possibilitats no realitzades. La saviesa del ciborg que sent que les coses podien discórrer d´altra manera perquè som capaços i perquè les possibilitats existeixen. La melangia és la crida de la imaginació a veure el món com una història de possibilitats i és la tristesa del seu no compliment. (...) Cito de memòria a Jorge Riechmann, en un lúcid diagnòstic del que ens passa: "Quan arribo a un lloc i em diuen "no es pot fer res", sé que està quasi tot per fer". Els fonamentalistes de tot tipus veuen la realitat com una cosa que ja fou escrita en algun lloc i en algun temps i l´entenen com un text ple de dicotomies: naturalesa i cultura, ciència i art, ells i nosaltres. El ciborg melancòlic sap que està fet de complexitats i entrellaçaments, que no pot acollir-se a identitats passades ni a obligacions necessàries. Sap que el món és la seva responsabilitat i que no pot substraure´s a ella. La seva perplexitat i melangia és així la font del seu saber-se en una realitat que està trenada per xarxes de possibilitats.

Fernando Broncano, La melancolía del ciborg, Herder, Barna 2009

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

The End.