Les emocions no són independents dels fets.

Hom podria parlar del "descobriment de la forta vinculació entre racionalitat, emocions i moralitat".(...)
Les emocions tenen una base informativa. Tot i que tenen una naturalesa disposicional, això és, no "són" sinó que es disparen, es desencadenen, davant una situació o personal, no són alienes a la veritat o falsedat dels nostres judicis o, més modestament, al nostre coneixement del món. Si em diuen que en la porta de la meva casa hi ha un boig amb una arma cridant el meu nom, creuré que em persegueix i experimentaré por; si obro la porta i veig que no hi ha ningú, que no és veritat el que jo creia, corregiré el meu judici "hi ha un boig que em vol matar" i la por desapareixerà. Les emocions no són independents de com se´ns presenta el món, de la veritat, dels "fets" (...) S´estima una persona perquè es creu que reuneix certes característiques (intel.ligència, humor, bellesa, diners, etc.) i és el cas que podem confirmar -o desmentir- empíricament la presència d´aquestes propietats. Si no es donen o s´han perdut, l´emoció ha de desaparèixer. En aquest sentit es pot parlar d´emocions apropiades o in apropiades.

Félix Ovejero, Emociones razonables, Claves de razón práctica, Junio 2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"