Credulitat i ús racional de la intel.ligència.

La credulitat,que és un rebuig mecànic a tota crítica, una beneita acceptació passiva d´allò que arriba per canals qualificats, és un dramàtic fracàs de la intel.ligència. En l´altre extrem, la desconfiança radical, el règim de sospita permanent, també ho és.

Sortosament, hem inventat maneres d´evitar els fracassos cognitius, prejudicis, supersticions, dogmatismes, explicacions disfuncionals, credulitat. Després d´un llarga experiència d´assatjos i errors, la Humanitat ha identificat diverses maneres d´usar la intel.ligència. Hi ha un ús racional i un ús irracional. Ambdós manegen raonaments, és a dir, inferències lògiques, però tenen metes diferents. L´ús racional de la intel.ligència busca evidències universals, que es poden compartir. En canvi, l´ús irracional de la intel.ligència es tanca en el seu món privat. A tots els efectes, el món privat pot funcionar com un mòdul autònom i blindat. Els psiquiatres saben que hi ha demències molt raonadores, però que han perdut el sentit de la realitat. No s´ha de confondre raonament, capacitat de fer inferències lògiques i que és una facultat de la intel.ligència estructural, amb ús racional de la intel.ligència, que és la utilització del raonament per conèixer, comprendre, entendre´s, construir. Un projecte de la inteligència executiva.

José Antonio Marina, La inteligencia fracasada, Anagrama, Barna 2004
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/conixer-i-creure

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.