Flamencs, fractals i pilotes fora.

“Los belgas se han vuelto flamencos y quieren echar balones fuera”. Quin acudit més ocurrent. Un partit nacionalista flamenc guanya les eleccions i amenaça la continuïtat d´un estat europeu. Entre el nacionalisme flamenc hi ha tota una literatura feta al voltant del tòpics negatius sobre l´altre grup que constitueix Bèlgica, els valons: són incompetents, indisciplinats i poc fiables. Aquest fenomen es repeteix en altres països europeus: aquesta mateixa opinió la mantenen els simpatitzant del Partit de la Lliga Nord respecte als italians del sud i aquí en l´escenari hispà de seguida sabem a qui atribuir paraules semblants. Tanmateix, la crisi econòmica fa que el que encara formava part de l´imaginari popular esdevingui la base d´un programa polític que té com a objectiu trencar amb qualsevol llast que entorpeixi la supervivència particular del grup.

El curiós és que aquest fenomen es reprodueix en totes les escales de l´univers on la humanitat es juga alguna cosa, seguint l´esquema dels fractals. Els fractals: aquestes formes autosemblants, figures amb un patró fonamental que es repeteix i propaga a escales progressivament reduïdes o escales que, ampliades, s´assemblen al tot.

En el cas de l´anomenada zona euro són molts els que demanen que els països millor valorats per les agències de rating abandonin a la seva sort els anomenats PIGS (Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya) per no haver fet els deures, per prioritzar la festa al treball, per la seva indolència a l´esforç.

En una escala superior sembla que s’estén la tendència entre els països desenvolupats de reduir o fins i tot eliminar els ajuts al desenvolupament als països en vies de desenvolupament sota l´argument que els nostres són els primers i després els altres. Però també en una escala inferior els ajuntaments estan retallant despeses sobre tot en allò que afecta les ajudes socials que repercutirà també en les vides de les persones més necessitades. En un altre àmbit els directius de les empreses rumien quins dels seus treballadors són més prescindibles, perquè el mercat ha dit que si això no es fa qui podria ser prescindible seria la mateixa empresa i, és clar, també els seus càrrecs.

Fem ara un esforç superior, adoptem una perspectiva galàctica, més encara, cosmològica: la Terra és un planeta que està de més? El cosmos pot prescindir del sistema solar? Sempre l´estadi superior, o qui es considera superior, pensa, seguint aquesta lògica del fractal, que el que està a sota no es pren prou seriosament la vida: mai no treballa prou i dedica massa temps a l´oci improductiu i per tant sobra o el podem abandonar sense contemplacions.

En el terreny que més m´afecta, l´àmbit educatiu, la retallada afecta a l´alumnat amb més necessitats educatives. Tanmateix hi ha algú que no veu malament aquestes mesures: per fi ens podrem cuidar dels alumnes que treballen, que fan els deures, que s´ho mereixen. Pot pensar que al final es farà justícia en el món. Mentrestant, no sap que en aquest mateix moment una instància superior ha decidit suprimir el seu lloc de treball perquè creu que no ha fet prou per posar-se al dia en les TIC: serà substituït per un miniordinador personal.

En el meu cas m´estic pensant si cal que em faci la higiene dental anual que em faig en aquestes dates o si considero banal l´operació de morenes que el metge fa un temps va insistir que me l´ havia de fer. I si baixem a una escala encara més baixa, a nivell cel•lular o fins i tot molecular, no sé si el meu programa genètic podria decidir si suprimeix determinats òrgans, parts del cos o determinades cèl•lules que últimament fan més nosa que servei.

Si ets alegre de mena, si acostumes a gaudir de la festa, si pertanys a un sud geogràfic, metafòric o simbòlic, vigila: segur que sobres i et tocarà rebre, “eres un balón fuera”. Qui, quins o què, em pregunto, en pot quedar al marge? La lògica del fractal és implacable, abasta l´infinit: els flamencs neden ara en la il•lusió que ells són imprescindibles, viuen el somni de l´absolut, la resta és contingent quan en realitat els flamencs, com els valons com tots i tot, també són superflus.

Manel Villar

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"