Economia i determinisme.

Com escriu Sheri Berman: "Contra el determinisme marxista i el laissez-faire liberal, la socialdemocràcia desenvolupava una política ideològica basada en la idea que la gent, treballant plegats, podia fer del món un indret millor". Aquesta idea, que va donar a Europa els seus millors moments, suposava la primacia de la política sobre l´economia, entenent que a través de la democràcia representativa l´interès general podia prevaldre sobre l´interès privat. És exactament el contrari del que estem vivint aquest dies. La crisi ha reforçat el discurs determinista dels mercats. No hi ha alternativa. El problema no és que els dirigents siguin més o menys incompetents, sinó que no tenen possibilitat d´elecció: l´economia mana. Si la ideologia és el sistema de vels que apaivaga la nostra relació amb la realitat, un joc de creences per donar sentit a allò que, en cru, podria ser insuportable, aquesta és la ideologia que governa una societat que es diu desideologitzada i, tanmateix, és més ideològica que mai.

Com passava amb el marxisme, la ideologia dominant busca l´autoritat de la ciència per eliminar les discrepàncies. Els economistes seguidors de la doctrina majoritària (cent i alguns més entre nosaltres) són ideòlegs del moment: la seva pretensió és que hi ha una ciència de l´economia que coneix les seves lleis i marca les vies úniques per les que ha d´encaminar-se l´acció política: pur determinisme. Com el vell materialisme històric, només on deia llei de la història, diu llei dels mercats. Quantes vegades hem sentit des que va començar la crisi que està molt clar el que s´ha de fer, només cal voluntat política per fer-lo. De res serveixen, sembla, els fracassos en la predicció de la crisi, ni els desastres provocats per uns comportaments sobre els que mai no avisaren. En la doctrina dominant només hem d´adaptar-nos.

Josep Ramoneda, El determinismo de los mercados, El País, 13/06/2010
http://www.elpais.com/articulo/opinion/determinismo/mercados/elpepusocdgm/20100613elpdmgpan_5/Tes?print=1

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

The End.