Què és el nacionalisme?


... el nacionalisme és en la seva essència una doctrina política, i que per tant s'ha d'analitzar i comprendre en el pla de la filosofia política normativa, ja que és una teoria que proposa raons per actuar de determinada manera en la vida pràctica. No és una mera passió, ni un simple moviment reivindicatiu, ni un compendi mal estructurat de proposicions pràctiques, ni un sentiment d'enyorança, és una autèntica doctrina política que ocupa amb ple dret el seu lloc al sol com a tal teoria política, de caràcter tant descriptiu com normatiu, juntament amb altres doctrines com el liberalisme, el conservadorisme, el socialisme, el feixisme, la democràcia o l'anarquisme.

El que passa (...) és que concorren en aquesta doctrina dues notes peculiars que fan que sigui fàcil ignorar-la o no considerar-la com a tal: d'una banda, el fet que es tracta d'una doctrina extremadament simple. I, d'altra, el que com a tal doctrina sí que s'ocupa de la comunitat política però ho fa en un sentit o aspecte diferent a aquell en què ho fan les altres doctrines. En efecte, les altres doctrines polítiques tracten fonamentalment de la qüestió de la legitimació de l'autoritat dins de la societat, o del problema de la distribució justa dels béns primaris dins de la societat política, en ambdós casos, aquesta comunitat política està ja donada , preexisteix a l'aplicació de la pròpia doctrina. Mentre que el nacionalisme és una doctrina que tracta precisament d'aquest assumpte previ que per les altres ja està resolt, tracta de quina és la comunitat política correcta: el nacionalisme és una doctrina simple i concisa, sobre les seves fronteres.

L´essència de la seva creença es centra (...) en la correspondència necessària i bàsica que ha d'existir entre la nació (es defineixi aquesta com es defineixi) i el govern. En aquest sentit, és una doctrina que s'ocupa d'alguna cosa que sol constituir una dada previ inqüestionat per a qualsevol altra doctrina política, s'ocupa de la mida concret i exacte que han de tenir les comunitats polítiques per ser legítimes. És una teoria política sobre les fronteres territorials i personals de la unitat política.

D'aquesta formulació es deriva lògicament una altra també justificada: que el nacionalisme és una doctrina sobre la sobirania, entès aquest concepte en el seu sentit fort, és a dir, la sobirania com a poder fàctic irresistible que crea a la comunitat mateixa, el temible "poder constituent "que parlaven els teòrics, perquè el nacionalisme afirma, en definitiva, que" la titularitat del poder polític últim i originari, font i origen dels altres poders i normes sobre cert àmbit territorial i personal (que els mateixos nacionalistes s'encarreguen de delimitar) només li correspon legítimament a un grup humà al qual habitualment s'anomena "nació" i al qual atribueix un caràcter necessari i bàsic, És per tant una doctrina que proclama la correspondència bàsica i necessària entre nació i comunitat política:

- Bàsica, perquè la nació no és divisible en unitats més petites, ni admet que la titularitat del poder correspongui a una entitat més gran.

-Necessària, perquè concep a l'autoritat o sobirania com una propietat objectiva de la nació en una forma que no depèn d'un judici avaluatiu, ni del consentiment de ningú, ni de la seva utilitat social. La correspondència entre nació i comunitat és tant ontològica com a normativa, ja que la nació és per al nacionalisme una dada prepolític i exogen al procés polític.

José María Ruiz Soroa, Nacionalismo y democracia, Claves de razón práctica, nº 218, Diciembre 2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.