Què és el nacionalisme?
El que passa (...) és
que concorren en aquesta doctrina dues notes peculiars que fan que sigui fàcil
ignorar-la o no considerar-la com a tal: d'una banda, el fet que es tracta
d'una doctrina extremadament simple.
I, d'altra, el que com a tal doctrina sí que s'ocupa de la comunitat política
però ho fa en un sentit o aspecte
diferent a aquell en què ho fan les altres doctrines. En efecte, les altres
doctrines polítiques tracten fonamentalment de la qüestió de la legitimació de
l'autoritat dins de la societat, o del problema de la distribució justa dels
béns primaris dins de la societat política, en ambdós casos, aquesta comunitat
política està ja donada , preexisteix
a l'aplicació de la pròpia doctrina. Mentre que el nacionalisme és una doctrina
que tracta precisament d'aquest assumpte previ que per les altres ja està
resolt, tracta de quina és la comunitat
política correcta: el nacionalisme és una doctrina simple i concisa, sobre
les seves fronteres.
L´essència de la seva
creença es centra (...) en la correspondència necessària i bàsica que ha
d'existir entre la nació (es defineixi aquesta com es defineixi) i el govern.
En aquest sentit, és una doctrina que s'ocupa d'alguna cosa que sol constituir
una dada previ inqüestionat per a qualsevol altra doctrina política, s'ocupa de
la mida concret i exacte que han de tenir les comunitats polítiques per ser
legítimes. És una teoria política sobre
les fronteres territorials i personals de la unitat política.
D'aquesta formulació
es deriva lògicament una altra també justificada: que el nacionalisme és una doctrina sobre la sobirania, entès
aquest concepte en el seu sentit fort, és a dir, la sobirania com a poder
fàctic irresistible que crea a la comunitat mateixa, el temible "poder
constituent "que parlaven els teòrics, perquè el nacionalisme afirma, en
definitiva, que" la titularitat del poder polític últim i originari, font
i origen dels altres poders i normes sobre cert àmbit territorial i personal
(que els mateixos nacionalistes s'encarreguen de delimitar) només li correspon
legítimament a un grup humà al qual habitualment s'anomena "nació" i al qual atribueix un
caràcter necessari i bàsic, És per tant una doctrina que proclama la correspondència bàsica i necessària entre
nació i comunitat política:
- Bàsica, perquè la nació no és divisible en unitats més petites, ni
admet que la titularitat del poder correspongui a una entitat més gran.
-Necessària, perquè concep a l'autoritat o sobirania com una
propietat objectiva de la nació en una forma que no depèn d'un judici
avaluatiu, ni del consentiment de ningú, ni de la seva utilitat social. La
correspondència entre nació i comunitat és tant ontològica com a normativa, ja
que la nació és per al nacionalisme una dada prepolític i exogen al procés
polític.
José María Ruiz Soroa, Nacionalismo
y democracia, Claves de razón práctica, nº 218, Diciembre 2011
Comentaris