Treball, desesperació, servitud.
I ho vull creure no només perquè el projecte sigui una
absoluta bajanada, una beneiteria còsmica, una catàstrofes social, geogràfica i,
sobretot, econòmica. Sinó perquè és un obscè engany a la població més
desesperada i atemorida. L’únic argument que s’esgrimeix quan s’ofereix a les
autoritats (generalment de països corruptes i desestructurats) un projecte tan
estúpid és el de crear llocs de treball. Uns 200.000, diuen. Jo, que ja em vaig
creure Felipe quan va prometre allò dels 400.000 llocs de treball, no trempo
gaire amb aquestes macroxifres. Perquè quan algú et diu que allò serà com Las
Vegas, mai saps per què, però sempre s’acaba assemblant a Terra Mítica.
Però
el que és interessant del tema és el concepte mateix de lloc de treball. Tots
estem veient com el feixisme capitalista avança ràpidament i sense violència
gràcies a l’eficàcia del seu llenguatge, de l’eufemisme. I crear llocs de
treball és un dels més màgics i poderosos. El verb crear, vinculat a la
divinitat, és poderós, certament. Sembla que l’empresari, dotat de poders
taumatúrgics, fa brollar riquesa del no-res. La locució lloc de treball també és
acollidora. Té aires de lloc còmode i feliç. La pregunta és: realment aquest
projecte el que ofereix són llocs de treball? Perquè una cosa és treballar i una
altra, tenir lloc de treball. Aquest últim concepte va lligat a uns drets, a un
salari no alimentari i una capacitat de negociació personal i col·lectiva. El
que vol el ianqui, pel que hem llegit, és una mena d’illa feudal al bell mig del
Principat. Dit d’una altra manera, vol muntar una plantació esclavista amb aires
de resort. Els romans ocupaven molta gent a les seves galeres i els sudistes
donaven feina a milions d’esclaus, però ningú no gosaria dir que van “crear
llocs de treball”. Las Vegas Catalunya no en crearà ni un de sol. El que farà
serà aprofitar la desesperació per convertir-la en servitud. Hem de ser molt
conscients que l’explotació no és treball. Almenys tal com l’enteníem en un
Estat social i de dret. I els governs només poden promocionar-la per dos motius.
Perquè reneguin de la democràcia o per sadomasoquisme. Vull creure que aquella
cosa tèrbola del cervell de Mas-Colell que el va portar a Amèrica té més a veure
amb la segona opció que no pas amb la primera. Pensin una mica, sisplau: creuen
que aquesta mena de projectes vénen a deixar riquesa o a emportar-se
plusvàlua?
Vull creure que d’aquí uns anys riurem del viatge del conseller i
que ja tindrem clar que remar a cop de fuet emmanillat al banc d’una galera no
és el mateix que tenir un lloc fix en una empresa low cost de transport logístic
internacional.
Antonio Baños, Què és un lloc de treball?. Público, 27/01/2012
Comentaris