Origen de la superstició.


Els homes mai no serien supersticiosos si poguessin governar totes les seves circumstàncies amb normes fixes, o si sempre es veiessin afavorits per la fortuna; però en sentir-se sovint impulsats cap a situacions difícils, en les que les normes són inútils; i en sentir-se també fluctuant de manera lamentable entre l´esperança i el temor, per la incertesa dels favors de la fortuna tan voraçment desitjats, la major part d´ells se sent; en conseqüència, molt inclinada a la credulitat.

Baruch Spinoza, Tractatus theologico-politicus.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"