La naturalesa no és natural.

Tractarem de justificar la nostra oposició a la naturalesa: oblidem amb massa facilitat que la naturalesa, en les seves manifestacions més típiques -el camp, el bosc, el viarany, etcètera- resulta d´una conquesta de l´home i d´una feina pacient. No podem escriure més que una història del camp. Qui contempla la seva harmonia observa la finalitat o l´aspecte extern, menyspreant els mitjans, la maquinària subjaent. Ha calgut, durant generacions, desbrossar, plantar, talar, podar, alinear: el vegetals i els animals, alhora, posen a la vista opcions i operacions. En resum, la naturalesa no és natural. 

A aquesta pretesa realitat en si -nascuda de l´art (per tant, obra de la humanitat)- que ultrapassaria l´home, el precederia i fins i tot l´inspiraria, i que ell, en conseqüència, hauria de preservar i respectar, li reconeixem si més no una característica important: ella s´ofereix a les nostres elaboracions. Constitueix una mena de material plàstic que permet i demana transformacions; en resum, la naturalesa convida, no a la conservació, sinó a l´artificialitst. No demana sinoó ser manipulada, manejada, reglada.

François Dagognet, La Maitrie du vivant, Hachette, Paris 1988