diumenge, 12 de juny de 2016

Mem, el replicador cultural.



Penso que un nou tipus de replicador ha sorgit recentment en aquest mateix planeta. El tenim ben bé davant nostre. Es troba encara en la seva infantesa, encara surant maldestrament en el seu brou primari, però ja està assolint un canvi evolutiu a una velocitat que deixa l’antic gen panteixant i molt enrere.

El nou brou és el brou de la cultura humana. Necessitem un nom per al nou replicador, un substantiu que comporti la idea d’una unitat de transmissió cultural, o una unitat d’imitació.

Mímeme es deriva d’una apropiada arrel grega, però desitjo un monosíl·lab que soni semblant a gen. Espero que els meus amics classicistes en perdonin si abreujo mimene i ho deixo en mem. (...)

De la mateixa manera que els gens es propaguen en un patrimoni gènic en saltar d’un cos a un altre mitjançant els espermatozous o els òvuls, així els mems es propaguen en el patrimoni de mems en saltar d’un cervell a un altre mitjançant un procés que, considerat en el seu sentit més ample, pot anomenar-se imitació. Si un científic escolta o llegeix una bona idea, la transmet als seus col·legues i estudiants. L’esmenta en els seus articles i les seves ponències. Si la idea es fa popular, es pot dir que s’ha propagat, escampant-se de cervell a cervell.

Per la imitació, considerada en el seu sentit més ampli, és como els mems poden crear rèpliques de si mateixos. Però així como no tots els gens que poden fer còpies ho fan amb èxit, així també alguns mems tenen un èxit més gran que altres en el patrimoni del mems. Aquest fet és anàleg al de la selecció natural.

Richard Dawkins, El gen egoista, Salvat, Barna 2014