dissabte, 18 de juny de 2016

Jordi Pigem: "Qualsevol nen és un mestre".


Jordi Pigem
El meu fill m’ha ensenyat a tenir confiança en la vida. És extraordinari veure la vitalitat que té la seva mirada. Ell és la vida concentrada. A més, va néixer a casa i el moment de veure’l sortir del cos de la seva mare és el moment més intens i màgic que he viscut mai.
Ser pare t’ha sorprès?
Ha resultat una activitat més intensa del que havia previst. I ho dic en els aspectes positius i també en els negatius i organitzatius, com per exemple no dormir. Però haver de cuidar una criatura desenvolupa una part de tu que no havies cultivat abans.
Què t’ha ensenyat?
Qualsevol nen és un mestre. Una criatura de dos o tres anys troba tota sola la posició més sana de seure. Això mostra la seva intel·ligència vital. El seu cos té una saviesa que tu no tens.
Què te n’agrada especialment?
Que em faci preguntes. M’he imposat la disciplina de respondre-les sempre de manera exacta, sense inventar-me res. Fer-se preguntes i meravellar-se davant del món és l’essència de la filosofia. A mesura que els nens es fan adults van perdent aquesta capacitat perquè s’endinsen en la nostra manera de pensar. Però en el nen sempre queda algun tipus d’imaginació radical, encara que no ho sembli.
Què et funciona per educar?
A un nen li va bé saber on són els límits, tenir-los ben definits. Ell sap que tal cosa o tal altra s’ha de fer d’una manera determinada i això, que sembla que l’emprenyi, de fet l’ajuda a centrar-se i a no convertir cada cosa en una decisió. Jo intento posar límits sense enfadar-me perquè un fill sovint et porta a l’extrem. Un fill fa que t’enfrontis a coses que no pensaves que estaves preparat per afrontar, com ara quan et desafia.
I què cal fer?
Cal tractar-lo amb una combinació de fermesa i estimació. Crec que no hem de posar la fermesa al mateix nivell que l’estimació. La fermesa sempre ha d’estar en funció de l’estimació.
Ets filòsof. Quines teories tens sobre la paternitat?
He intentat anar aprenent en cada moment de l’experiència, intentant observar el nen, sense partir de grans teories. Intento viure dia a dia. Quan penso en el meu fill, més que teories vull anar a coses concretes, als fets, a l’observació directa. I això, que funciona amb els fills, també hauria de servir en el tracte amb els amics o les altres persones. En general veig que cada cop tendim a observar més les pantalles que les persones que tenim davant. I em sembla greu. Vist així, les criatures ens poden ensenyar la seva capacitat de ser en el món i de viure en el present de manera intensa.
Cert.
Nosaltres els ensenyem a ser conscients del temps i a aprendre i tenir clar que cal fer cada cosa quan toca fer-la i no després, que cal fer els deures ara o que cal rentar-se les dents. En canvi, quan un nen juga oblida la resta del món. Aquesta capacitat de viure plenament i intensament un moment és molt sana. Els nens tenen una gran capacitat, immensa, de superar les emocions. S’enfaden molt i passats uns minuts se senten plenament alegres. És una habilitat molt saludable que els adults hem perdut.

Francesc Orteu, entrevista amb Jordi Pigem: "La vida decideix les coses importants", Ara 18/06/2016