Reconstruir una idea de progrés.

El progrés ha estat una idea forta de la modernitat. Tot moviment emancipador s'ha vinculat a aquest concepte. Però la desmesura prometeica que va anar guanyant terreny a Occident fins a fer-nos creure que tot era possible ha fet que la idea de progrés es dissolgués en el principi del creixement. A mesura que el discurs de l'economia s'ha anat imposant com a paradigma de la ideologia i de les decisions polítiques, s'ha consolidat la creença que creixement i progrés eren la mateixa cosa. El creixement és inevitablement instrumental, no té cap sentit si no va acompanyat del perquè i del què en fem, on volem que ens porti i com el repartim. El sentit del progrés és la millora global d'un grup humà, organitzat dins un marc polític nacional o supranacional. Però l'aliança entre una tecnologia que per definició tendeix a l'expansió il·limitada i un discurs econòmic que veu la complexitat humana com un destorb, sembla haver portat el cicle prometeic als seus límits. 

El filòsof François Flahault, a Le crépuscule de Prométhée , explica aquest procés. I assenyala els quatre errors que han posat el model occidental en risc. Primer, creure que l'home no forma part de la natura, que hi està per sobre i pot fer-ne el que vulgui; segon, creure que on hi ha racionalitat no hi ha desmesura i que, per tant, tot és possible si té coartada racional; tercer, denegar la interdependència humana, oblidant que la vida social és l'hàbitat natural de l'ésser humà; quart: entendre el desig d'existir d'una manera incondicional i absoluta, més enllà de les exigències de la vida amb els altres. Aquests quatre errors es resumeixen en un: el descontrol de la voluntat de poder. El desfici prometeic és propi de la vida humana. Per posar-hi límits es van inventar les formes de civilització i la política democràtica, que té entre les seves missions "conciliar l'economia amb la preservació de la biosfera humana". Aquest és el sentit del progrés que la follia del creixement econòmic com a horitzó absolut ha esborrat de l'imaginari social fins a dur Europa al bloqueig polític, econòmic i moral d'una crisi que amenaça el seu rol de privilegi al món. Cal reconstruir una idea humana de progrés.

Josep Ramoneda, Recuperar el fil del progrés, Ara, 01/05/2013