fonaments de la crítica nietzscheana de la moral


 
- dos conceptes de moral: “la paraula ‘moral’ pot ser utilitzada en dos sentits (...), primer en el sentit corrent  d´una moral intersubjectiva, normativa ((“moralitat del costum”), i segon en el sentit dels valors conforme als quals algú viu. La moral dels senyors segueix sent moral en aquest segon sentit. (...) Concebre´s “moralment” en sentit estricte, com a “animal de ramat”, és també una concepció de vida, però la moral de senyors és una concepció de vida d´individus que no entenen ja de valors intersubjectius, que j no es conceben com a animals de ramat”.

-autonomia=esperit lliure: un individu és un esperit lliure si “segueix els seus propis desitjos i dóna lliure expressió a la seva pròpia individualitat”, “pren partit pels individus en contra de la comunitat”, “tota moral intersubjectiva es funda en una submissió”, “La idea, que avui en dia ens sembla òbvia, segons la qual és possible exaltar els valors de l´autorealització de l´individu i alhora el reconeixement d´un sistema de normes intersubjectives, més encara, que una part essencial de les normes hauria de consistir en conferir als individus, per suposat a tots els individus, drets d´autorealització, era per a Nietzsche en part inimaginable, en part la creia refutada pel fet que la idea d´igualtat pertanyia per a ell justament a la moral de ramat (aquesta era la seva estereotipada objecció contra les idees modernes de la “igaultat de drets”, Més enllà del bé i del mal§202).

 Autonomia i moralitat, declara (Nietzsche), s’exclouen mútuament ( KSA 5, 293; Genealogia de la moral II, § 2, 67).

- la moral és cosa de dèbils: “la transvaloració dels valors que Nietzsche promou (...) desemboca no en una nova moral sinó en la glorificació de l´individu i del seu egoisme. En això han de consistir els nous valors. (...) l´individu ha de desterrar les actituds de vergonya i de submissió que l´adaptació al col·lectiu han exigit d´ell. (...) Nietzsche no projecta un nou concepte de moral intersubjectiva sinó que rebutja a aquesta en tota la seva totalitat atès que, suposadament, obligaria a l´individu a la passivitat. La moral arriba a ser així una cosa exclusivament de dèbils.”

- poder dels forts: “Nietzsche suposa que els individus, en no entendre´s ja a partir de la comunitat sinó a partir dels seus desitjos egoistes, han d´exercir poder sobre els altres”, “que Nietzsche no entengui en absolut la moral de senyors com a moral intersubjectiva i del que l´egoisme d´aquella sigui concebut  com poder-sobre, arriben a ser força clars en Més enllà del bé i del mal i Genealogia de la moral”, “Des de l´òptica de la voluntat de poder Nietzsche veu el comportament humà només com a comportament contra altres i no com a comportament amb i envers els altres”.

Ernst Tugendhat, Poder i anti-igualitarisme en Nietzsche i Hitler, Problemas, Gedisa, Barna 2001.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"