Internet i la recuperació de l´espai públic.


L´altra inquietud expressada pels escèptics respecte internet era el problema de l´abandó social de l´espai públic: sí, internet podia connectar-nos a un nou món d´informació, però ho faria a expenses d´un gran cost social, confinant-nos davant d´àrids monitors d´ordinador, lluny de a vitalitat de les comunitats reals. De fet, però, gairebé totes les innovacions de la web que han tingut més promoció publicitària al llarg d´aquests últims anys han estat canals per afavorir les relacions socials: online personals, llocs web per socialitzar-se i fer negocis (...) i tot d´aplicacions destinades a millorar la comunicació entre bloggers, per no mencionar tots els dispositius portàtils que ara utilitzem per coordinar noves maneres de trobar-nos en el món real. (...) Eines com Google han fet realitat el somni de tenir màquines digitals que funcionin com a extensions de la nostra memòria. Les noves aplicacions de les xarxes de contactes online han aconseguit una cosa que els visionaris mai no haurien pogut imaginar: estan augmentant les nostres habilitats socials, ampliant el nostre cercle d´amistats i obrint nous canals on veritables desconeguts puguin compartir idees i experiències.


La societat de la televisió i l´automòbil va tancar la gent dins les sales d´estar i la va allunyar del fragor i la vitalitat de l´espai públic. La xarxa, però, ha invertit aquesta llarga tendència. Al cap de mig segle d´aïllament tecnològic, estem aprenent finalment noves maneres de relacionar-nos.


Steven Johnson, Si és dolent t´ho recomano, La Campana, Barna 2009

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"