Civilització i repressió dels plaers.


La sociabilitat es basa en l´ordenació de la conducta mitjançant la contenció. En el lent abandonament de la barbàrie, la civilització occidental canvia els costums dels homes, transforma l´estructura de les seves emocions i ajusta el seus plaers. (...)
La direcció de la civilització apunta cap a la interiorització de les coaccions i la disminució de l´espontaneïtat. El seu triomf genera l´aparició d´un nou plaer, l´aparença, mentre que reprimeix les conductes més primàries. Els homes comencen a civilitzar-se i ordenen els seus apetits -el menjar i el sexe principalment- alhora que descobreixen el plaer de conèixer´s a si mateixos.
Civilització, privatització i individualització, són grans processos històrics que corren paral.lels. Les societats comencen a reprimir els elements del plaer mitjançant l´ocultació vergonyant de certes funcions naturals com menjar, beure, defecar, escopir i fornicar; més tard, fumar o drogar-se. El que abans foren plaers compartits en públic, amb el temps esdevenen costums -o vicis- íntims. (...)
L´existència s´escindeix en una dualitat metafòrica, públic i íntim. D´altra banda, el progrés de la civilització va aixecant murs invisibles que contenen i separen els cossos de les gents, un mur que es fa patent en els coberts -que individualitzen el menjar, plaer abans comunal- en la particularització de tovallons i gots -que parlen del temor al contagi de mals sempre renovats- o en la construcció de golfes, lavabos i altres espais íntims.

Helena Béjar, La ordenación de los placeres, Los placeres, edición de Enrique Gil Calvo, Tusquets, Barna 1992

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"