Imperatiu categòric vs necessitat natural.


Immanuel Kant, a qui la història ha considerat el més gran dels filòsofs profans, abordà en gran mesura la reflexió moral com ho hauria fet un teòleg. Els éssers humans, deia, són agents morals independents amb un albir completament lliure, capaç d´obeir o transgredir la llei moral: "Existeix en l´home un poder d´autodeterminació, independent de qualsevol coerció mitjançant impulsos dels sentits". Les nostres ments estan subjectes a un imperatiu categòric, assenyalava, del que les nostres accions haurien de ser. L´imperatiu és un bé en si mateix, a banda de totes les altres consideracions, i pot ser reconegut per la següent regla: "Actua només segons la màxima que desitges esdevingui una llei universal". El més important, i transcendental, he de no té lloc a la naturalesa. La naturalesa, deia Kant, és un sistema de causa i efecte, mentre que l´elecció moral és un assumpte del lliure albir, per al qual no existeix causa i efecte. En fer eleccions morals, en aixecar-se per sobre del mer instint, els éssers humans transcendeixen el regne de la naturalesa i penetren en un regne de llibertat que els pertany exclusivament com a criatures racionals.

Ara bé, aquesta formulació dóna una sensació de comoditat, però no té el més mínim sentit en termes d´entitats materials o imaginables, que és la raó per la que Kant, fins i tot sense tenir en compta la seva torturada prosa, és tan difícil d´entendre. De vegades un concepte és desconcertant no perquè sigui profund, sinó perquè és erroni. No s´ajusta, ara ho sabem, a l´evidència de com funciona el cervell.

Edward O. Wilson, Consilience. La unidad del conocimiento, Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores, Barna 1999
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/la-moral-kantiana

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació