Humanitat i normes d´urbanitat.


El que en una societat determinada es pot considerar educat o convenient, pot constituir una grolleria en una altra, i viceversa (els boiximans, per exemple, consideren de mal gust donar les gràcies). És possible que aquestes divergències, com tants altres aspectes que conformen una cultura donada (incloent-hi les normes morals i jurídiques), puguin ser explicades per la seva contribució a la satisfacció de necessitats específiques de la societat de referència. És per això que, alhora que van cristal·litzant agrupacions humanes amb concepcions morals diferents, ho van fent també amb diferents concepcions de la urbanitat. Sigui com vulgui, encara que les normes d’urbanitat poden ser molt divergents, a tot arreu persegueixen un objectiu comú: establir el concepte mateix d’humà i, amb ell, la diferència entre l’home i els animals, però també la diferència entre nosaltres i ells; és a dir, entre un poble donat i aquells que considera situats en un nivell inferior, un nivell inhumà, quasi animal (cal tenir en compte que molts pobles primitius acostumen a designar-se a ells mateixos amb un terme que significa homes o humans, cosa que sembla que implica que aquells que no són ells no són pròpiament homes, sinó animals). Oi que nosaltres diem que qui manca d’una mínima educació o urbanitat es comporta com un bàrbar? Ara bé, no hi ha dubte que tot salvatge finalment troba algú altre a qui anomenar salvatge; és per això que, com deia La Bruyère, fins i tot nosaltres, amb tot el nostre refinament, som bàrbars per a alguns pobles. En tot cas, de la mateixa manera que no existeix societat sense cap tipus de norma ètica i moral, no n’hi ha tampoc sense cap principi d’urbanitat, ni és pensable que fos així: perquè la urbanitat constitueix una diferència essencial entre l’ésser humà i la resta del món animal.

Alfonso Fernández Tresguerres, Origen i funció de la urbanitat, Metropolis, Hivern 2010, nº 77
http://www.barcelonametropolis.cat/ca/page.asp?id=21&ui=334
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/cultura-i-socialitzaci

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació