Stuart Mill i la fal.làcia naturalista.


Allò desitjable no és igual, per a Mill, a qualsevol cosa que qualsevol individu o conjunt d´individus desitgi, sinó que, tot i que Mill no ho expressi de forma prou explícita, s´entén clarament que, d´acord amb els seus pressupòsits, allò "desitjable" es confon amb allò que els homes moralment desenvolupats desitgen. És a dir, els plaers qualificats de l´home moralment desenvolupat esdevenen no només en el plaers realment desitjats, sinó, alhora, desitjables. Per altra banda, ¿quina altra cosa pot ser veritablement desitjable sinó allò realment desitjat per persones il.lustrades, sensibles i assenyades? El deure, en Mill, està contingut en l´és. No existeixen hiatus, fronteres, murs infranquejables per transitar del món dels fets al món dels valors, ja que els propis valors són valuosos precisament perquè satisfan desiderata humans.

Esperanza Guisán, Introducció, El utilitarismo de John Stuart Mill, Alianza Editorial, Madrid 1984

http://www.slideshare.net/mvillarpujol/stuart-mill-i-utilitarisme

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"