Els toros, un debat inoportú?


La setmana passada, una comissió del Parlament de Catalunya va escoltar i debatre les opinions de persones i grups que defensaven la continuïtat de les curses de toros o que en demanaven la prohibició. Els arguments no van ser gaire diversos, sinó força repetits per cada banda. En el fons, només es debat si allò que s’ha fet fins ara és moralment correcte o no. Perquè aquesta és la qüestió.
Algun mitjà ha dit que no era oportú tocar el tema, que hi ha coses molt més importants que aquesta. No sé per què un Parlament no pot fer diverses coses alhora. No sé qui té autoritat per dir, des de fora, si el debat és oportú o no, quan l’han demanat milers i milers de ciutadans. Em temo que els que no volen que es faci el debat –potser per por de perdre’l–, ho dissimulen dient que el debat no és oportú. ¿Volen dir potser que seria més oportú prendre mesures per resoldre la crisi econòmica i l’atur, o legislar sobre la immigració? Perquè resulta que tot això no ho pot fer el Parlament de Catalunya. ¿No és molt inoportú que no ho pugui fer? ¿Per què no ens en queixem?
Vaig tenir l’honor d’intervenir en la Comissió del Parlament que tracta el tema dels toros. Per a mi, almenys, va ser una compareixença agradable i instructiva. Hi vaig assenyalar justament que el que no és oportú és defensar les curses de toros sense fer un judici ètic o, millor, volent dissimular el judici ètic que es fa. Perquè resulta que, quan es defensen les curses per tradició, art o gust, i no es diu res més, s’està simplement acceptant que la tradició, l’art o el gust ja són un judici ètic, és a dir, que la tradició, l’art o el gust són bons. Però, ¿ho són sempre? ¿Els fets són sempre bons? ¿S’han de confondre els fets amb un judici ètic?
Estaria bé de respondre ben directament la pregunta ètica clau: ¿és moralment correcte infligir dolor i sofriment a un ésser vivent només per al meu gust, per al meu plaer, perquè ho he fet sempre? Aquesta és la pregunta, la pregunta necessària i clara. Potser no serà oportuna per a aquells que no se la volen fer, però és la que s’ha de fer.

Josep-Maria Terricabras, L´oportunitat de prohibir els toros, El Periódico de Catalunya, 10/03/2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.